Autora: Mònica Anfrons

Hi passes per davant cada dia i cada dia te la mires. Té un encant especial, delicada i robusta, i una elegància que no és feta amb diners. I la mires. I t’agrada. I, com sempre, continues caminant.

La porta blava.

La porta que sempre està tancada.

Avui t’hi has aturat i has acaronat la seva balda. Està rovellada i fixada amb un cadenat. Ningú l’obrirà. Ningú sabrà el que hi ha a l’altra banda. Però tu sents curiositat i pares l’orella.

Xerrameca, riures, música, dissertacions plenes de lirisme. Calma, confort, saviesa, el murmuri d’un dolor antic.

Intentes obrir-la.

No és possible.

No tens la clau.

Glòria Berbel
És natural del Baix Montseny, on ha nascut, crescut i on continua madurant. Llicenciada en periodisme per la UAB es guanya la vida com a tècnica de Recursos Humans a l’administració local. Li agrada escriure, jugar amb les paraules, vibrar amb la seva sonoritat i les imatges visuals que poden crear, però el que realment desitja és que aquestes paraules arribin a emocionar. És membre del GEM (Grup d’Escriptors del Montseny), ha col·laborat en el BaixMontseny.info, al Nació Digital Granollers, a Ràdio Vitamènia i a la revista Bagant. I en el seu palmarès té algun premi literari pels microrelats com “Pell de mare” o “También es verdad”, pel relat “Lazos de aire 2.0” i per la novel·la “Bòsnia, terra enyorada”.
Article anteriorL’emergència climàtica en un click
Article següent“Persistim”, com Jordi Turull