Així és com tornava cap a casa, amb un pessigolleig als baixos un poc frustrant. De totes maneres, la qüestió en aquests casos és que en haver caigut ben avall ja tot t’és igual, comences a deixar de fer càlculs i a analitzar les conseqüències de les teves accions. Tens molts menys problemes per fer el mec i per tant, d’agradar. Quina cosa, les dones.
No és res que no haguem vist abans. Què és sinó la mitologia clàssica, les religions o la literatura? Per entendre’ns prenguem d’exemple d’un clàssic popular de finals del segle XX: Alerta Máxima. Steven Seagal, actuant com un ex membre de la Marina caigut en desgràcia, treballa de cuiner en un cuirassat que és atacat per uns fills de puta. Serà ell qui, tenint-ho tot perdut, s’encarregarà d’anar matant tot quant subnormal (perquè a veure, hi ha algú prou estúpid com per assaltar un vaixell de l’armada americana?) que se li planta al davant. Resultat? Tot Déu mort i ell heroi condecorat a l’última escena. Hero’s journey. Per això ens agrada tant mirar-ho. Mitologia i llegenda.
Aquella nit jo em trobava en aquesta conjuntura, si fa no fa. I quan ja encarava el meu carrer, trobí dues noies en un cotxe amb les finestres baixades, música a tot drap i botellonejant. Tatuades. Els arquetips perfectes.
Em vaig apropar, els vaig explicar el que m’havia passat i resultà relativament senzill establir una conversa. 19 i 20 anys. Elles anaven a Otto i eren de Badalona, per això havien vingut en cotxe. N’hauríem de parlar també de tota aquesta gent que ens ve de la perifèria a l’Upper a omplir-nos els locals. Un cop vaig intimar amb una noia de l’Hospitalet que celebrava el seu aniversari a Sala B perquè així podia trobar-se més fàcilment amb unes amigues de Sant Adrià de Besòs. I encara hem d’aguantar tots aquests arreplegats de la lluita de classes. És molt gros.
Dins del seu cotxe comentàrem les nostres coses, i és curiós com n’és de fàcil acabar parlant de sexe i conduint els temes cap a la direcció que t’interessa en el context adequat. No deixa de sorprendre’m com, quan hi ha el nivell just de confiança, un desconegut pot explicar-te les intimitats de la seva vida. En aquest cas se centraren fonamentalment en ensenyar-me els tatuatges i en tractar les més grans marranades.
-Ai Quim, es que no estoy acostumbrada a hablar en catalán y me cuesta un poco.
–No te preocupes, reina, háblame en castellano que mis padres me llevaron a coles de pago. Pero cuenta, cuenta, con este del trabajo que te saca 18 años por donde dices que lo hacéis?…
I així anar fent, amb totes dues. A veure fins on podia arribar a escalar. Quan encara estudiava, el meu pare em donà el que era un gran consell que en el seu moment em vaig passar pel forro dels collons: “Quim, quan estudiïs has de mirar d’aspirar al 10. Perquè si pel que sigui no va bé, o fins i tot si va malament, almenys et quedaràs amb un 5”. 15 anys tard, pare ,però finalment aplico la teva regla. Elles se’n van adonar relativament ràpid i les va divertir més que qualsevol altra cosa, però eren massa joves per provar segons quins experiments. No em vaig endur el pack complet, però ni vaig suspendre ni tampoc em vaig quedar amb el 5. Vaig poder escollir, que no és poca cosa. Un 7 com a mínim.
Agradar a dues dones i decidir quina és la que més interessa. Culminació. Hero’s journey.
I és en aquest instant quan guanyes. Em vaig decidir per la que més em feia el pes i en realitat ja no necessitava res més. Per ella, evidentment, calia encara fer toooooots els papers de l’auca, toooooots els preliminars, que no semblés que ja estava tot fet. Jo quan em reencarni, ho tinc claríssim: Dona. Però la victòria està en el joc, la de veritat, i ja l’havia aconseguit. I la resta no és més que silenci.
-Pero princesita, ¿no ves que lo que me tenía que gastar hoy ya lo he hecho? ¿Otto, ahora? ¿15€ más? On anirem a parar! Pero, princesita, ¿no ves que ya he ganado?
El que ens agrada és la mostra de la pròpia virtut, Berlusconi ho diu quan l’acusen de puter. Més val saber quan t’has de retirar. Al capdavall, l’escena de l’entrega de medalles d’Alerta Máxima ens importa una gran merda, les medalles literals que et trobes el dia següent als llençols només les treus posant la rentadora a 60 graus i segons per on han passat les mans durant la nit acaben quedant tant llardoses que l’endemà no hi ha qui desbloquegi el mòbil.
Tot plegat per acabar recordant que el sexe amb el primer que passa no és altra cosa que una gran porcada.
