Quina gosadia! Voler posar a ordre a l’univers, no creieu? Limitar-lo a una definició entrellaçada de lletres i números quan la seva bellesa rau en el feréstec equilibri. I, nosaltres amb la nostra ignorant hegemonia l’estem trencant, això si, convençuts, però, que haurem aconseguit per fi acotar-lo.

Un escrit de la Carme Cinca que ens fa recapacitar sobre el que li fem al nostre planeta. 

L’Ordre i la bogeria

 

Un dia tot era el caos, un desgavell, una bogeria, i un altre dia, que no sabem quin, ni quan, ni com, es va començar, a poc a poc, a posar tot al seu lloc amb ordre, cada dia una cosa nova seguint un ordre, segur que hi havia algú que manava, però jo, com que fa tants i tants anys, no tinc cap precisió, el món va anar agafant la forma actual. Em fa l’afecte que, segons d’on ets, ho expliques a la teva manera, que si hi havia un ou, i de dins va sortir un déu o una fada, si hi havia una pachamama, que si un va sortir d’un llac, que si es va fer amb set dies, que si un ying i un yang, que un Bing Bang, però el resultat és una cosa magnífica.

I tot si vas a mirar, tot segueix una programació ordenada.

Del dia a la nit, del Sol a la Lluna i als estels, ah!, i els planetes, encara que nosaltres només veiem punts brillants. La sortida i la posta de Sol, i la Lluna que va després, per acompanyar-nos durant el nostre descans, i que fa les quatre fases, creixent, ple, minvant i vella, i les aigües del mar, del llac, dels rius se la miren i remiren, i el nivell de l’aigua puja i baixa segons com mana la Lluna.

I un dia van aparèixer en aquest món, plantes i animals, que tots aquests neixen, creixen , envelleixen i moren, ordenadament.

Una espècie d’aquests animals que es va espavilar una mica més, es comptava els dits de la mà i va començar a fer uns gargots perquè havia de dur els seus comptes i els seus negocis i així li van sortir els nombres o els números que posats amb ordre fan quantitats i mides.

I no sé si abans o després, va passar una cosa semblant amb uns altres signes, que primer eren només sons després lletres que posades també ordenament, surten paraules, parlem, escrivim i llegim. I si ens volem entendre hem de posar-les una altra vegada ben ordenades.

I si canviem aquest ordre de l’univers, llavors seria la bogeria, per tant, hem d‘estar al cas a no alterar-lo, doncs ja estem molt a prop d’un desequilibri que hauríem d’evitar si hi volem tenir bona estança.

Carme Cinca

Rosa Maria Pascual Sellent
Rosa Maria Pascual és veïna de Cardedeu. Ha treballat de mestra durant trenta anys i ara està jubilada, però és la responsable del taller d’escriptura TeC–CA i de clubs de lectura on promou tertúlies literàries. Forma part del GEM, Grup d’Escriptors del Montseny, amb qui ha editat 'Montseny Màgic'. És autora de 'Tardor Roja'; 'Un mar de boires', Premi Jalpí i Julià; 'Bell-lloc i altres contes de mestres' i 'On vas, Irina?', finalista del Premi de Novel·la Històrica Gregal 2013. També ho és d’En Jordi i el drac, un conte infantil, i d’El racó dels Desitjos, una peça teatral.
Article anteriorLa plenitud de les paraules
Article següentLa degradació del PSC