Que bonica ets, i tan encisadora
que el cor m’has robat aquesta nit
et mirava i m’enamorava, ets captivadora
mentre em prenies l’ànima i l’esperit.
No hi ha poemes per cantar el teu encant,
el teu rostre és tota una meravella,
sóc tan petita i tu ets tan gran,
quan et miro tan resplendent i bella.
A la nit la teva presència m’ha copsat
com una llum que il·lumina i encega
el llavi fi, la boca, l’ull ben dibuixat
i l teva aureola de plata que em cega.
Et parlava amb veu dolça per sentir
que tu em contestaves sense cap paraula
i entenia tot el que em volies dir
presa d’amor com si fos una faula.
Lluna plena, lluna d’agost, blanc infinit,
erets tan rodona i brillant dintre del cel,
que em sentia transportada pel neguit
d’acostar-me a tu i ser, per sempre, el teu estel.
