<!– @page { margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } A:link { so-language: zxx } –>
Venècia. A punt de salpar cap a Split. Gent, en general,molt lletja. Això de la navegació dita de luxe es veu que ja no n’és cap, de luxe. Tinc l’article de Pla sobre la Magna Grècia, és a dir, sobre el fons, la bota d’Itàlia. Pla hi parla d’Alcmeó,metge que s’establí a Agrigent i que entengué, sobretot, la finalitat dels nervis òptics. L’animal no fa res més que no sigui sentir. Només l’home està capacitat per comprendre. Pla esmenta també Pitàgores, que fou mestre entre d’altres del susdit Alcmeó, i diu coses que avui se’ns apareixen com a anacròniques de tant lògiques com són. Pitàgores fou partidari dels exercicis de memorització, del respecte a l’autoritat del mestre i dels seus secrets, dels exercicis de purificació. Pla afirma que les seves prohibicions foren infal·libles: menjar poc i pair bé. Els nombres, la música, i la música de les paraules, són iguals. ¿Quina geometria sabem avui a les escoles del país? ¿Qui coneix avui, i qui en parla, Pitàgores i el seu teorema? Rebaixes i rebaixes, tal com el luxe rebaixat dels creuers i del tipus de persones que t’hi trobes.
Però Pla continua el seu trajecte adriàtic –il verde Adriatico de d’Annunzio-, amb Ravenna i Venècia. De Venècia, no cal parlar-ne, tret dels irònics rebles finals de l’empordanès. Els venecians es veu que ja s’han cansat de viure bé i ara els cal anar progressant. De Ravenna, que sembla que també s’enfonsa, només cal dir una cosa. Que cal anar-hi. Cal anar-hi abans no deixi de ser-hi i abans no hagi perdut l’incommensurable patrimoni que conté. I no només pel sepulcre del Dant. Ravenna: conjunció de Roma i Constantinoble, els eixos bàsics de la nostra civilització i de la nostra manera de veure i ser i entendre el món. Noto que la sobreposició em fatiga i que m’agrada la simplicitat. L’augment de la població fa estralls. Aquí hi ha molta gent i, en general, ja ho he dit, és molt lletja. Però és que ho és molt eh!, de lletja. No una mica, no. Molt i molt lletja és, en general. I el que passa, a més, és que com més gent hi ha, la superabundància d’imbècils és més creixent. Això passa tot l’any, però segur que és molt més visible i evident ara a l’estiu que amb aquesta calor insuportable fa l’efecte que tots, i totes, surten del niu. Per això no em moc dels pocs espais solitaris amb aire condicionat ben fred.
