Mil matins
El cor em va fer un salt quan a la pantalla de l’ordinador em va aparèixer la capçalera d’El Matí, ni que fos amb l’afegitó digital. És el diari del qual abans de la guerra els meus pares eren subscriptors i devots lectors. Els petits miràvem mes aviat L’Esplai, que era el suplement il·lustrat dominical.
No he vist mai més un diari tan ben fet: profund de pensament, serè d’expressió, mai agressiu, correcte de llenguatge i elegant de presentació, notes que també caracteritzen el seu homònim digital. El va dissenyar, el dirigia i el “feia”, en el sentit més ampli de l’expressió, Josep M. Capdevila i Balanzó, fins que per pressions externes el diari va bascular cap a la dreta i Capdevila va ser defenestrat, però per a la memòria històrica El Matí serà sempre el diari d’en Capdevila. El vaig conèixer al monestir de Medellín (Colòmbia), on el va portar el seu fill, el teòleg Dr. Vicenç Capdevila. Espanya es trobava aleshores immersa en la gran campanya dels 25 años de paz que havia orquestrat Fraga, però Capdevila pare observava que si no hagués estat per la guerra de Franco, els anys de pau serien 66, a comptar des de la guerra de Cuba, i ell no seria a l’exili.
El Matí era cristià i català. Com diria Capdevila a les seves memòries Del retorn a casa “era un diari catòlic d’un país catòlic, del país de Ramon Llull i de Verdaguer (…). Sortia en la llengua del país amb la mateixa naturalitat que un diari de París surt en francès i un diari de Londres en anglès. Ben de la terra i de l’evangeli, havia de refusar aquelles formes de pietat forasteres i d’ètica dubtosa, que al regne d’Aragó ja tingueren mala acollida quan els Reis Catòlics van imposar-hi el Sant Ofici”. Era políticament independent, però era el portaveu d’aquella esplèndida Església catalana que el 1936 va ser perseguida per ser cristiana i el 1939 per ser catalana, l’Església del Foment de Pietat Catalana, de l’Obra d’Exercicis Parroquials, de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, de La Paraula Cristiana i d’Unió Democràtica de Catalunya (espiritualment afí a la democràcia cristiana però sense ser el diari d’aquest ni de cap altre partit: el novembre de 1933 va recomanar expressament no votar per Unió sinó per la Lliga, i el febrer de 1936 va desaprovar l’abstenció oficial d’aquest partit i va exhortar patèticament a votar pel Front Català d’Ordre).
Un altre Capdevila, Joan Capdevila i Esteve (sense cap lligam familiar amb l’anterior) ha batejat amb el mateix títol, i el mateix disseny de la capçalera, un noticiari digital que reivindica uns valors, si no idèntics (els anys no passen en va i el món canvia), sí almenys equivalents als que El Matí defensava. Arribat El Matí digital al seu article número mil, he volgut recordar els punts cabdals del vell ideari, i que aquesta nova tribuna ha assumit i proclama. Com deia Josep Mª Capdevila, El Matí era “un diari catòlic d’un país catòlic”. El Matí digital també vol ser-ho. La diferència principal és que actualment el nostre país és menys catòlic, i també menys català. Per això necessitem molts milers més de Matins digitals. Coratge i endavant!
Hilari Raguer i Suñer
Monjo de Montserrat i historiador
