Us convido a llegir aquest resum de visita a Vil•la Joana de la Carme Cinca. El trobareu tan històric com engrescador, i amb un desenllaç amb els nous urbanistes ben divertit… tant que us convidarà a visitar aquesta antiga i bella masia, i a veure, des de Collserola, com es dilueix la ciutat de Barcelona entre el mar i la broma.

Reunions literàries a Vil·la Joana
Un dia qualsevol pot ser un dia extraordinari i així va ser-ho el passat 29 de juny a la tarda. La Rosa Maria em va dir si volia acompanyar-la a Vil•la Joana, ella hi anava convidada, li vaig dir que sí, recordava haver-hi anat una vegada feia molts anys, però el que em va decidir va ser que deu fer un mes aproximadament, vaig llegir al diari la notícia que el dia 10 de juny faria 120 anys de la mort de Jacint Verdaguer a Vil•la Joana, a Collserola, on, actualment, acull part del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), amb una mostra sobre la literatura i la casa museu del poeta de Folgueroles, on hi havíem estat deu fer uns tres anys amb els companys del taller d’escriptura, i la notícia deia que s’acollirien a partir del mes de juny estades d’escriptors com a residència.
Així que a aquest dia hem assistit a la primera de les Reunions Literàries 2022, que volen ser un espai de trobada entre escriptors, editors i traductors de l’àmbit de Catalunya i els escriptors internacionals residents a Vil•la Joana al llarg dels mesos que venen. Mensualment, se celebrarà una vetllada literària per conèixer els escriptors residents i intercanviar opinions i projectes.
Durant aquest mes, han estat residents l’escriptora lituana Miglè Anušauskaitė i l’australià Ronnie Scott. Aquests dos joves escriptors han estat premiats en l’última edició de les beques d’escriptura Montserrat Roig.
Durant aquests dies d’estatge a la casa Vil•la Joana en Ronnie ha preparat un assaig basat en els seus quaderns que ha anat emplenant a mà, des que escriu sobre les seves experiències i impressions.

I la Miglě, ha començat l’esbós, d’un nou llibre d’il•lustracions, sobre un crim que succeeix a la Vil•la Joana com escenari, on se celebra un Congrés internacional, i com a jueva lituana, la Càbala ajudarà a esbrinar els misteris de la seva història.

Estem convidats pel director de Museu d’Història de Barcelona, MUHBA, Joan Roca i Albert, que ens ha agraït el vídeo d’en Mn. Cinto, que que vam fer amb una coral de més de trenta veus dels Tecamolsaires, en temps de Confinament, i que, pròximament, formarà part de l’arxiu d’aquest Museu.
En Joan Roca ens ha fet un recorregut per Vil•la Joana, i una referència històrica acompanyada d’un magnífic video que va des del mar a la muntanya amb cites d’una tria d’autors catalans molt aconseguida…. El maig de 1902 el propietari de la casa, en Ramon Miralles, amic de Mossèn Cinto, veient-lo molt malalt de tuberculosi i que els metges li havien recomanat aire de muntanya, el va convidar a la casa, però el 10 de juny hi va morir. Els artistes modernistes li tenien devoció i Picasso va pujar a peu a Vallvidrera per vetllar-lo. El 12 de juny de 1902 va sortir de l’Ajuntament el seguici funerari de Jacint Verdaguer, el més multitudinari que es recorda a la ciutat. El context polític era marcat per la suspensió de les garanties constitucionals, una mena d’estat d’excepció amb tensió social. Aquest fet va afavorir que el malestar social i cultural es traduís al carrer en un acte reivindicatiu durant el funeral del poeta.

Vil·la Joana,

L’any 1920, l’Ajuntament va comprar la casa a la família Miralles i va habilitar-la com a escola. Va ser una escola especial per nens deficients, cecs i sordmuts, un avançat projecte pedagògic, científic i d’investigació. Les escoles Vilajoana comptaven amb un quadre de pedagogs i professionals de gran prestigi. Hi havia tallers de fusteria, impremta, fotografia… Als anys 70, l’escola va canviar d’ubicació a un edifici de nova construcció, més adequat a aquells moments.

Vam fer el camí de tornada baixant per les escales cobertes de pinassa, envoltades de pins, alguna alzina i roure, fins al Baixador de Vallvidrera i abans d’arribar-hi una família de porcs senglars urbanitzats ens va acomiadar.



Rosa Maria Pascual Sellent és veïna de Cardedeu. Ha treballat de mestra durant trenta anys i ara està jubilada, però és la responsable dels tallers d’escriptura com Tecamolsaires del Montseny i de presentacions i tertúlies literàries mensuals. Forma part del GEM, Grup d’Escriptors del Montseny, amb qui ha editat Montseny Màgic, Montseny Eròtic i Montseny amb un Somriure. És autora de llibres per a aprendre matemàtiques divertides com la col·lecció “Pensem i comptem”, també per aprendre a llegir i escriure amb les Lletres Amagades i Letras con disfraz il·lustrats per ella mateixa. De contes infantils En Jordi i el drac amb pintures d’Antònia Molero, i d’un àlbum il·lustrat per per Aurembiaix Abadal titulat En Jordi va pel Món i que va ser obra premiada en el CCCB. De les novel·les curtes com Tardor Roja; Un mar de boires, Premi Jalpí i Julià; de la col·lecció Bell-lloc i altres contes de mestres que conté El Racó dels desitjos que és una peça teatral representada en alguns a sales del Vallès i Barcelona. De les novel·les històriques inspirades en l’autobiografia: On vas, Irina?, editada en català, castellà Adónde vas, Irina? i anglès Where are you going, Irina? i finalista del Premi de Novel·la Històrica Gregal 2013. De La Mestra amb un somriure als llavis, premi memòria popular de La Roca Romà Planas i Miró. I del poemari Si Condicional editat durant la pandèmia i amb dibuixos de l’Aurembiaix Abadal.
Article anteriorSerps d’estiu
Article següentQuan la sexualitat decideix no jubilar-se