La nit va arribant lentament,
la llum, amb la fosca es confon,
s’albira un cel color d’argent
les tenebres escurcen el món.
El bestiar alegrava el prat,
omplint de sons l’aire mut,
però quan el dia ha passat
tot resta en silenci i quietud.
A l’estable tot és harmonia,
olor d’herba i alè de cavall,
la foscor envaeix l’establia
mentre el sol s’amaga a la vall.
Atenta la guineu avança
a la captura d’un ratolí,
mentre el mussol s’atansa,
vol per ell el mateix botí.
El fred abraça, crema i cou
durant les llargues nit al ras,
però el sol cada dia es commou
i surt i surt per apagar el glaç.