Nens que amb pijama
de franel·la o de seda
viatgen tots sols…
Pugen muntanyes ,
travessen valls,
camps i sembrats
colgats de neu .
Hi ha ponts que els salven
dels rius gelats ,
des d’on saluden
ses majestats.
Al cel titil·len milers d’estels…
Dringa que dringuen els cascavells:
d’éssers fantàstics fills dels avets,
de les platges daurades i dels deserts.
Al voltant dels pessebres d’arreu del món,
els àngels canten als petitons:
l’aroma de flor de coco o de melons,
balla amb el boix grèvol i els ginebrons .
Mentre ells somiïn que els Mags llegeixen:
els bons propòsits i els seus desitjos,
–lletra inexperta–, es mantindran.