Mariano Rajoy va expressar dissabte passat, en el campus de la subvencionadíssima fundació FAES, que espera que el nou líder del PSOE, el que ha de sortir del procés de canvi de lideratge del partit, tingui “contacte directe” amb la Moncloa per aturar la consulta del proper 9 de novembre. Si més no, per intentar-ho.
Hi va haver una època en que el PSOE era la pastanaga dels catalans, el que semblava el menys dolent dels partits espanyols. Ho semblava, simplement, per una qüestió de formes. Ja se sap allò que va dir Unamuno sobre nosaltres: “os pierde la estética”. Ara bé, l’enganyifa zapaterista amb l’Estatut va començar a cavar la tomba d’un sistema català anormal basat en l’hegemonia d’un centredreta catalanista i un centreesquerra espanyolista.
Ara ja es desconfia del PSOE pels seus fets. Pel mateix motiu la seva filial catalana, el PSC, es troba en un estat crític. Hem pogut corroborar que el federalisme i el republicanisme que diu defensar el partit espanyol no són més que una farsa. Hem pogut comprovar que el suposat suport al dret a decidir per part del PSC és completament inexistent quan es tracta de posar-lo en pràctica.
És per això que tampoc esperem altra cosa que la que espera Rajoy: “contacte directe” quan es tracta d’intentar tallar les ales als catalans, ja sigui Madina o Sánchez. No cal dir, que esperem l’acatament absolut d’Iceta d’aquesta estratègia, tal com ho feia Pere Navarro.
