Marcel A. Farinelli acaba de publicar a ‘Llibres de l’Índex’, la primera historia moderna de la ciutat catalanoparlant de Sardenya. L’Alguer, sempre tan lluny i ara tan a prop gràcies a Grimaldi que salpa de Barcelona -en 12 hores et deixa a Porto Torres- o la Ryanair que t’hi porta volant des de Girona en poques hores. Però l’Alguer, té encara molts intermediaris que des d’una posició privilegiada intenten només difondre allò que els interessa subjectivament. Crec que cal obrir tota la societat algueresa, sense cap mena d’entrebancs, a tota la societat de la resta dels Països Catalans. Mai entendré aquest que s’autoanomenen representants de l’Alguer i no són algueresos.
Fa uns anys que visito anualment l’Alguer, intento anar xerrant amb tothom, sense perjudicis ni problemes. Mentre que n’hi ha –bàsicament a Catalunya- que si poguessin anihilarien a uns quants dels més preclars algueresos actuals. Aquest llibre d’en Farinelli, (és el seu segon llibre. el primer era sobre el feixisme alguerès ) serveix per conèixer una mica més la realitat històrica de l’Alguer, de la “descoberta” d’en Toda, dóna algunes dades sobre els algueresos i el Primer Congres de la Llengua Catalana de l’any 1906, del viatge del Retrobament, de la renaixença dels anys 60 i explica una mica la realitat actual de l’Obra Cultural de l’Alguer, de l’Escola Pascual Scanu i de l’Omnium Cultural de l’Alguer.
L’encert de ‘Llibres de l’Índex’ de fer una col·lecció de llibres algueresos és molt important per la nostra cultura. El primer fou el de Cuina de Carlo Sechi i es veu que n’han de venir molts i molts més. Mentre n’hi ha que pontifiquen i diuen als algueresos al que han de fer, d’altres com els de ‘Llibres de l’Índex’ fan feina donant eines als algueresos per ser coneguts a Catalunya
