Com la majoria dels que llegireu això viviu, com jo, en un país en el qual la mascareta és obligatòria en el transport públic i de ben segur haureu estat testimonis del que ara diré.
D’entrada voldria afirmar que, encara que m’incomodi, la mascareta en un transport públic pot tenir sentit. Pot ser molt bé que la mascareta limiti la circulació dels virus. És bastant clar que en produir-se un esternut o un atac de tos, la mascareta reduiria la densitat dels virus si la persona emissora n’era portadora. Les gotes quedarien retingudes, mentre que els aerosols més petits molt menys. En tot cas, la meva mascareta no filtraria gairebé res de l’emissió del veí esternudant. Diria que si jo porto mascareta redueixo el risc de contaminar amb els meus virus a qui m’envolta, però segurament no estaré gaire protegit dels que emetin els que no porten mascareta.
Els meus transports, no massa freqüents, que faig servir són els autobusos de Barcelona 7, 33, V15, V17 i D40; menys però també, els trens de la Generalitat de les línies de Sarrià i el Vallès; i el Metro. A l’autobús la norma es compleix relativament bé, la majoria dels viatgers porten la boca tapada, no tant el nas. Als ferrocarrils és una disbauxa. Molts cops hi ha menys persones amb mascareta que sense. Molt rar és trobar algun estranger amb la mascareta posada. M’atreveixo a dir que la norma de portar mascareta als ferrocarrils és totalment absurda, no perquè la mesura no pugui tenir utilitat, ni que sigui poca. És absurda perquè és significativament incomplerta i el seu efecte mínim. Una norma per satisfer alguns que creuen que així fan alguna cosa. Diuen que el cel està empedrat de bones intencions.
Fa uns anys les normes es complien relativament bé, d’un temps ençà, poc. Segurament cal equilibrar la penalització per l’incompliment amb l’educació. Ambdues coses han desaparegut. Per alguna raó que no recordo, l’educació escolar en urbanitat fa molts anys que va deixar d’existir. La gran majoria dels mestres actuals, per edat, no l’han rebut mai. La manca de personal de seguretat té una altra raó, l’econòmica. Abans era fàcil trobar un guàrdia urbà pel carrer o revisors i vigilats als transports. A les nits hi havia vigilants i serenos. Tot ha desaparegut i no hi ha hagut substitució eficaç. Clarament s’ha perdut seguretat.
Les normes serveixen per a poc i allò que en diuen “l’autoritat” no fa absolutament res encara que vegi els incompliments. L’article 44.3 de la Llei sobre Trànsit, Circulació de Vehicles de Motor i Seguretat Viària ens diu: “Excepcionalment o quan així es prevegi legalment o reglamentàriament es podran emprar senyals acústics, quedant prohibit el seu ús immotivat o exagerat.” Si s’incompleix, no passa res. Un conductor excitat se sent realitzat quan, en un embús, toca el clàxon. Té una experiència orgàsmica o mística, ves a saber. L’il·lustre maleducat no soluciona res i molesta a tots els veïns. Una mostra de com es fan coses idiotes que no aporten res. Clar que potser rebaixen la tensió del nerviós conductor. Crec que van ser els japonesos que van inventar uns ninots anti-estrès. No sé si van bé, però són silenciosos.
També estan prohibits els sorolls exagerats dels vehicles de motor. El que porta aquella motocicleta sorollosa se sent poderós. Algun complex no tractat. Algú, que comparteix l’entusiasme, li diu: mira com peta. El veí del costat, que no gaudeix del sonor plaer, roman estoic. Suposo que molts allunyen les cabòries amb els sorolls.
Tinc la sort de gaudir molts dies de l’any d’una platja fantàstica. Una platja en què està prohibit fumar, jugar a la pilota, posar música o portar gossos en període bany. Malauradament, la platja està plena de burilles de cigarreta. Com és natural, natural en aquest territori que es coneix amb el nom de Catalunya, ningú vigila el compliment de la norma i si, per casualitat, “l’autoritat” ho veu, dissimula, tampoc té capacitat sancionadora. La prohibició de fumar podria tenir més d’una lectura. Espai sense fums, així no es molesta al veí, o evitar convertir la sorra en un femer, o ambdues coses alhora. Hi ha qui li molesta sentir el fum. Està en el seu dret i l’hauríem de respectar. Amb tot, el dret a no sentir olors i a no respirar contaminants és relatiu. Jo haig de respirar el fum i el soroll del motor vell de les moltes barques que surten a passejar i ningú no em protegeix del deteriorament que això em produeix. Tothom sap que respirar contaminants i excés de soroll són coses nocives. Tornant a les cigarretes, no puc entendre com es pot ser tan porc com per deixar la burilla a la sorra, en algun cas ben colgada de sorra. A l’hivern no són els banyistes, són els que van amb una canya a passar unes hores davant del mar. Molts deixen cigarretes, embolcalls, hams i fils, amb notable risc per a altres persones.
Malgrat la prohibició de les pilotes, sovint veiem un nen amb un pare que l’anima a xutar ben fort esperant que li surti un Messi. No passarà, però molestarà a tots els de l’entorn. Pare que projecte els seus anhels frustrats i malcria el nen o nena.
La manca d’educació i de control en el compliment de la norma fa que el nombre d’incívics i porcs creixi a gran velocitat. Com solucionar-ho? Veig complicat sense una vigilància estricta que faci agafar por a l’incompliment. La llei mordassa s’ha de derogar, però els incompliments de les normes s’han de sancionar. Campanyes d’educació, obligades.
Qui estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra. Malgrat això, alguna cosa es podria fer.
