Montserrat Font Fabra (Barcelona, 1964) és Enginyera Tècnica Industrial, llicenciada en Psicologia Social i una autoritat reconeguda en matèria de protecció civil. Després de dos anys com a enginyera en una empresa d’aparells a pressió, el 1990 s’incorpora com a tècnica de llicències d’activitats a l’Ajuntament de Mataró, on acaba com a Cap del Servei de Protecció Civil i coordinadora de riscos laborals. És llavors quan es desvetlla el seu interès pel comportament individual i col·lectiu davant les emergències i estudia Psicologia Social. El 2008, acabada de crear la Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat, ingressa com a Cap del Servei de Gestió de Risc i Planificació. Des del 2011 és Cap del Servei de Gestió d’Emergències i duu la direcció operativa del Centre de Coordinació d’Emergències de Catalunya, la cèlebre sala CECAT. És formadora de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya i ha estat professora del Grau de Prevenció i Seguretat integral de la UAB.
—EL CECAT, el Centre de Coordinació d’Emergències de Catalunya, no és el Centre de Trucades d’Urgència 112.
—No, el telèfon 112 és el número europeu on cal que truquin tots els ciutadans quan necessitin ajuda per una situació d’urgència o emergència. Del Servei 112 és deriva a les diferents sales de recursos operatius —Mossos, Bombers, Agents Rurals,…— en forma d’expedient digital instantani. El CECAT és la sala de gestió i coordinació d’emergències de Catalunya. És on fem l’activació de plans d’emergència i facilitem els avisos, ordres o recomanacions a la població davant del risc. Al CECAT només poden trucar les altres sales dels recursos operatius, els Ajuntaments, els Consells Comarcals o les administracions públiques.
—La intel·ligència artificial deu ser una bona eina per a gestionar les dades relatives a una emergència i ajudar a prendre decisions d’actuació.
—La IA és bàsica per reduir els temps de resposta. Quan gestionem una emergència ens cal cercar informació de forma molt ràpida en molts llocs diferents; per exemple, dades meteorològiques, informació de productes químics, punts quilomètrics, responsables de plans d’autoprotecció,… i la IA ens ajuda a fer la cerca de forma molt ràpida. I també ens fa propostes, però la decisió última en el cas d’emergències sempre l’ha de prendre un humà, tal com estableix la normativa europea de IA.
—Personalment, em quedo més tranquil. Seguim. Tots els riscos coneguts tenen el seu pla d’emergència per a la població civil?
—Gairebé tots, però encara tenim alguns riscos que només són procediments de sala i que es vinculen al Pla de Protecció Civil de Catalunya (PROCICAT), que és el nostre pla multirisc. Per exemple, són procediments del PROCICAT les onades de calor o fred, o la manca de subministraments bàsics. A Catalunya tenim molts plans especials, com INFOCAT, pels incendis, o INUNCAT, però encara en podríem tenir més, com podrien ser, per exemple, el de Tsunamis o el de contaminació ambiental.
—I quin paper hi tenen els voluntaris, en aquests plans d’emergència?
—El voluntariat de protecció civil és l’eina operativa de què disposen els municipis per fer front a les emergències. D’acord a la llei de protecció civil catalana participar en els plans d’emergència i col·laborar-hi és un dret dels ciutadans. De voluntariat n’hi ha de molts tipus i àmbits, i són l’eina essencial per a les grans emergències, per les que superen la capacitat de gestió operativa.
—Segurament que el primer nivell de protecció és I’autoprotecció, però per això, a més de sentit comú, cal tenir consciència del perill o el risc, cal conèixer-lo.
—En matèria de protecció civil encara hi ha un altre dret ciutadà, que és el dret d’estar informat i format en les mesures de seguretat i el capteniment que s’han de prendre en cas d’emergència. L’administració no pot garantir sempre la seguretat de les persones, per això, quan els informem dels riscos, necessitem que la gent faci autoprotecció. No només en surten beneficiades les persones, sinó també els rescatadors, que així no han de posar en risc la seva vida.
—I com podem informar-nos dels perills als que estem sotmesos?
—Ja fa molts anys es va publicar el mapa de protecció civil de Catalunya, on podem carregar i visualitzar les diferents capes de perill. Es troba al web del Departament d’Interior i Seguretat Pública i és obert a tothom. Però a més, des de Protecció Civil som molt insistents recomanant mesures d’autoprotecció abans i durant les emergències, i des del 2023 comptem amb els avisos al mòbil. També, abans de les èpoques de risc, fem campanyes d’informació i sensibilització.
—Una feina rigorosa que s’agraeix molt, la que feu des de Protecció Civil. Passem al qüestionari de Parells i senars. Quines dues pel·lícules ens suggeriries si et demanéssim alguna per anar a veure al cinema o per recuperar d’una filmoteca?
—Gattaca, una pel·lícula de ciència ficció on la selecció genètica és la que determina la vida de les persones. Em va fer reflexionar sobre com ens poden condicionar la vida aspectes sobre els quals no tenim cap possibilitat de modificar o triar amb llibertat. I l’altre, Cabaret, que em sembla un clàssic imprescindible, perquè el 1972, quan es va rodar, encara hi havia temes prohibits com era la prostitució, l’homosexualitat o l’avortament.
—I ara, t’agrairíem que ens revelessis un dels teus moments brillants de la Humanitat.
—El dret de les dones a votar, que no la igualtat que encara està en trànsit en molts aspectes i països, bàsicament perquè és una lluita cultural i de drets humans bàsics .
—I un parell d’obres d’art que t’han interpel·lat, commogut, de manera especial?
—La Maria Magdalena penitent de Donatello, una escultura provocadora, molt allunyada d’aquelles imatges religioses de dones boniques i immaculades que traspuen puresa i joventut. I els quadres hiperrealistes. M’encanten els de l’Alyssa Monks o els de Pedro Campos, on no saps distingir en un primer cop d’ull el quadre d’una fotografia i on el nivell de detall és impressionant.
—Continuem. De ben segur que ens pots recomanar un lloc o un racó del món que paga la pena de conèixer.
—A Catalunya hi ha infinitat de pobles i racons per conèixer que són una meravella i que no em fa res visitar moltes vegades: Pals, Queralbs, Cadaqués, Besalú… En canvi no soc capaç de dir cap lloc de l’estranger on tornaria a anar només pel plaer de tornar-lo a visitar.
—Podries citar-nos dos llibres que hagis llegit i que et semblen prou interessants?
—Llegeixo una mitjana de dos llibres al mes, per tant recomanar-ne només dos em resulta gairebé impossible,
—Renoi, una mitjana per sobre de la mitjana. Però si fessis l’esforç de cenyir-te a dos…
—Molt bé, m’hi llanço. La trena de Laetitia Colombani i La Pell Freda, d’Albert Sánchez Piñol. En la primera em va commoure molt com es trena i enllaça la casta més baixa de la Índia a les burgesies més occidentals. I el segon, tot i ser un llibre de ciència ficció, em va fer pensar sobre com unes races s’imposen i colonitzen altres pel sol fet de sentir-se superiors i creure’s civilitzades.
—I ara, esmenta’ns si us plau una de les injustícies que es perpetren en el món que caldria erradicar com més aviat millor.
—El genocidi que s’està duent a terme a Palestina.
—No cal que ho raonis, les notícies diàries són prou Seguint amb aquestes confidències personals, podries confiar-nos un parell de cançons d’aquelles que no et fa res escoltar una vegada i una altra.
—With or Without you de U2. Em transporta als camps verds d’Irlanda i descriu una relació de parella complexa amb una frase tant descriptiva com és «no puc viure amb tu ni sense tu». I The Show Must Go On. Queen és el meu grup preferit, però aquesta cançó és l’acomiadament d’en Freddie Mercury, que ja estava malalt terminal de la Sida: és tristesa, però també és lluita i esperança fins l’últim alè.
—I un museu o exposició que has visitat i que et sembla que també hauríem de visitar nosaltres si encara no ho hem fet?
—El Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, a Terrassa. Només des de la vessant arquitectònica ja és una meravella que ens ha quedat de la història industrial d’aquesta ciutat.
—Sí, el Vapor Aymerich és un monument arquitectònic. I per acabar, ens agradaria que ens proposessis un parell de personatges reals, la vida dels quals et sembla suggeridora.
—La Carme Forcadell, una dona amb caràcter, ferma i intel·ligent, lluitadora i feminista, i en Barack Obama, un gran comunicador amb un carisma molt marcat.
—Dues figures amb una marcada personalitat i un lideratge alhora ferm i amable. Moltes gràcies.
