A l’ample record dels teus silencis

escrius les boires que recordes.

Un bell reducte de felicitat et persegueix,

sents com es fa de nit al cor dels teus ulls.

Com sempre, condueixes ebri per les teves

corbes, pels teus camins de sorra.

La caixa que ara tens tancada

potser es podrirà de tanta sal,

de tanta mar brava com hi vols encabir.