Dissabte passat tenia una reunió, i com havia arribat d’hora, vaig decidir fer un tallat en un bar proper. Abans de marxar, vaig voler passar pel lavabo. Però en arribar-hi, em vaig trobar amb una porta tancada i un cartellet que deia: “La llave en el mostrador.”
Tot i que em toca una mica els nassos que a Barcelona gairebé tot estigui escrit només en castellà, això no és el que més em va sorprendre. El que em va desconcertar és que el lavabo de dones estava tancat i el d’homes, no.
Ja sabem que, sovint, les dones triguem una mica més quan anem al lavabo. És qüestió de roba, d’anatomia, d’higiene o, senzillament, de biologia. I malgrat això, o potser precisament per això, encara ens fan perdre més temps havent de demanar una clau.
No em considero una persona especialment vergonyosa, però reconec que anar a la barra d’un bar ple de gent a demanar una clau per poder anar al WC no és còmode. En el meu cas, a més, hi havia força soroll i el cambrer no em va sentir quan li ho vaig demanar un parell de vegades. Un senyor del costat em va suggerir: “crida més”. I així ho vaig fer: “Si us plau, em pot deixar la clau del lavabo?” Sí, em va sentir el cambrer i també tots els clients del bar. Va ser com si hagués anunciat públicament que anava a fer pipí.
I aleshores em pregunto: per què el lavabo de dones està tancat i el d’homes obert? Per seguretat? Però si algú volgués fer mal, podria entrar al d’homes, que és igualment accessible. Potser és per controlar l’accés de les dones? Però per què cal controlar l’accés femení i no el masculí? Potser temen que un home entri al lavabo de dones i el deixi brut? Això, en realitat, és assumir que els homes són més bruts i deixats que les dones, no?
(Val a dir que el lavabo no estava especialment brut, però tampoc brillava de netedat.)
Potser, simplement, és una d’aquelles pràctiques heretades que ningú no qüestiona. Es fa així “perquè sempre s’ha fet així”. Però si ens hi fixem bé, no hi ha cap raó funcional ni lògica que ho justifiqui. (Almenys, jo la trobo)
En resum: és un tracte desigual. No hi ha cap motiu vàlid perquè les dones hàgim de demanar una clau i els homes no. És una mesura incòmoda, especialment en situacions d’urgència, i crea barreres innecessàries. Hi ha persones que, per vergonya o timidesa, poden evitar-ne l’ús.
Potser algun lector o lectora sabrà donar-me una explicació que em faci canviar d’opinió. Però mentre no sigui així, continuaré pensant que aquest sistema no és només antiquat; és una mica injust.
