La política trenca amb els hàbits de consum tradicionals i s’endinsa en el món de l’entreteniment per acostar-se a nous públics. Deixa d’estar present únicament a informatius i debats per a endinsar-se al món dels shows televisius. La política aprofita l’infoentreteniment i es produeix el fenomen del “politainment”. Però, hi ha una una via que pocs s’han atrevit a explorar: ser polítics youtubers (o almenys, creadors de continguts digitals). Aprofitar Youtube no com a repositori digital, sinó com un espai on adreçar-se a un públic diferent a través de continguts diferents, pensats amb el llenguatge i ritme d’aquesta plataforma. Quin ús fa la política estatal de Youtube? Com fan servir Youtube com a eina de comunicació política?
