Inaugurar l’exposició del camí recorregut pels Tecamolsaires del Montseny a Sant Corneli amb la Núria miramelsmolts, i seguir recitant poemes amb Jaume Baigual, i explicant les biografies que hem escrit… els llibres presentats… i el munt de satisfaccions i treballs que ens ha portat l’escriure, està essent tot un plaer immens. També la presentació d’en Rafel Nadal que ha deixat la capella plena com un ou… A fi que us imagineu com de grata pot ser una tarda us copio la presentació que li hem fet:     

Bona tarda a tots, Rafel, moltes gràcies per haver acceptat fer la presentació aquí a Sant Corneli. Amb l’estimació que et tenim sabíem que era una bona manera que es visités aquesta humil exposició dels Tecamolsaires del Montseny. On, per suposat, a la prestatgeria dels llibres presentats hi tenim ben apilada la trilogia des de quan érem feliços fins ara que se’ns esborren les paraules. Dins de les biografies que hem presentat al Premi Romà Planas i Miró hi ha la de la Inés Fernández amb un títol que també fa referència a l’essència del teu llibre i que la va titular: Ara que encara me’n recordo. I és que, a mesura que ens fem grans, ens anem fent conscients d’aquest món que no es veu i que té el poder de persistir en la memòria dels altres. Gràcies Rafel, també per la dedicatòria que feres junt amb la Patrícia Gabancho al llibre de La Mestra amb el somriure als llavis, invitant als lectors a llegir-la. M’agrada evocar els seus noms i fer-los presents a l’acte.

Per molts de nosaltres no crec necessari que esmenti la biografia d’en Rafel Nadal i Farreras. Si la resumeixo diré que va néixer a Girona, i que és de l’edat del meu germà petit… que col•labora regularment en diversos mitjans escrits i audiovisuals. Que va ser director d’El Periódico de Catalunya de maig de 2006 a febrer de 2010, període durant el qual el diari va rebre nombrosos premis, entre els quals el Nacional de Comunicació. És autor d’Els mandarins (2011), un llibre de retrats sobre el poder; Quan érem feliços (Premi Josep Pla 2012), una obra de referència de la literatura de la memòria; Quan en dèiem xampany (2013), sobre una saga familiar a cavall de Catalunya i la Xampanya francesa; La maledicció dels Palmisano (2015), traduïda a vint-i-dues llengües; La senyora Stendhal (2017), El fill de l’italià (Premi Ramon Llull 2019)

Bé, doncs. Aquí el tornem a tenir després d’haver-lo presentat a la Biblioteca de Sant Antoni el juny passat amb el llibre Mar d’estiu: Una memòria mediterrània (2020). Ara per completar la trilogia del Quan? Aquest adverbi que ens marca el pas del temps, la memòria, i les noves generacions…
Quan s’esborren les paraules les coses perden el seu nom i deixen d’existir; aleshores a l’autor només li queda escriure aquestes pàgines sobre la baba Montserrat, amb l’esperança que cada cop que algú les llegeixi, posi en marxa les històries que s’hi expliquen i faci reviure un a un els seus protagonistes. Un relat que no amaga la nostàlgia per una temps que s’acaba, però que omple d’humor i de tendresa un temps que tot just comença.
Un llibre que romandrà amb un somriure de dolçor en la memòria dels lectors.

I al final hi ha hagut la rifa d’un exemplar seguint el joc d’esbrinar mots mig esborrats que formaven par de la Novel·la. La guanyadora ha estat una de les escriptores més prolífiques del taller: la Trini Viñas. Que en gaudeixi molt!

 

Rosa Maria Pascual Sellent és veïna de Cardedeu. Ha treballat de mestra durant trenta anys i ara està jubilada, però és la responsable dels tallers d’escriptura com Tecamolsaires del Montseny i de presentacions i tertúlies literàries mensuals. Forma part del GEM, Grup d’Escriptors del Montseny, amb qui ha editat Montseny Màgic, Montseny Eròtic i Montseny amb un Somriure. És autora de llibres per a aprendre matemàtiques divertides com la col·lecció “Pensem i comptem”, també per aprendre a llegir i escriure amb les Lletres Amagades i Letras con disfraz il·lustrats per ella mateixa. De contes infantils En Jordi i el drac amb pintures d’Antònia Molero, i d’un àlbum il·lustrat per per Aurembiaix Abadal titulat En Jordi va pel Món i que va ser obra premiada en el CCCB. De les novel·les curtes com Tardor Roja; Un mar de boires, Premi Jalpí i Julià; de la col·lecció Bell-lloc i altres contes de mestres que conté El Racó dels desitjos que és una peça teatral representada en alguns a sales del Vallès i Barcelona. De les novel·les històriques inspirades en l’autobiografia: On vas, Irina?, editada en català, castellà Adónde vas, Irina? i anglès Where are you going, Irina? i finalista del Premi de Novel·la Històrica Gregal 2013. De La Mestra amb un somriure als llavis, premi memòria popular de La Roca Romà Planas i Miró. I del poemari Si Condicional editat durant la pandèmia i amb dibuixos de l’Aurembiaix Abadal.
Article anteriorPer un futur més útil?
Article següentEs presenta el Pla de Salut 2021-2025