Què és la poesia? em pregunto.
És un alè que surt de cor endins
o són quatre mots que ajunto
en una rima fàcil de cants sublims?
És un sentiment que purifica
l’ànima cansada per falta d’il·lusió
i poc a poc ens dignifica
per l’amor, el goig o el perdó.
Quan sents que el pit t’abrasa i plora
i només és el neguit qui t’acompanya
busques en quatre mots una mà de fora
que a retornar-te la pau s’afanya.
Surt el dolor, el goig, la melangia
que condueix la teva soledat,
quan de sobte el sol t’il·lumina amb alegria,
oblidant per sempre un dolorós passat.
No, la poesia no poden ser buides paraules
que surten empeses només pel vent,
és tristesa, és un mar de joia, són aquelles baules
que encadenen passat, futur i present.
Pots trobar un vers en l’humil cosa
o una terra banyada d’or i argent
però la sents com si una llosa
t’alliberés de l’ànima el sentiment.
Quan les quatre estrofes tenen vida
penses que el poema t’ajuda a caminar
perquè és la poesia, tan sentida
qui t’ajuda amb la seva força a somiar.
