Aquests dies ja s’ha complert un any d’ençà que es va declarar l’estat d’alarma, un any on han canviat moltes coses a la nostra vida, tant en l’àmbit personal, laboral i de com ens relacionem avui entre nosaltres. Aquesta pandèmia ens ha volgut donar una lliçó a totes i tots però, dins tots els drets que hem perdut durant l’estat d’alarma ens hem de demanar, realment que hem après?, o en aquest cas que ha fet la classe política per a millorar el nostre benestar, o que hem fet nosaltres mateixos per intentar canviar la nostra normalitat per reinventar-nos com a societat tinguin consciència que una nova normalitat avui encara no és possible.
Malgrat que l’Estat espanyol aquestes darreres setmanes ha reaccionat cap a les nostres Illes Balears, on rebrem més de mil milions d’euros del paquet d’onze mil milions. Dels quals 900 milions seran ajudes directes per a 40.160 empreses de Balears. M’agradaria posar-vos un poc amb antecedents, tenim un Règim Especial de les Illes Balears (REIB) que mai ens arriba complet, on un cop més s’incompleix el que es va signar el Govern Central amb la nostra comunitat la passada legislatura, no ens ve de nou.
Som una de les comunitats més maltractades per la pandèmia i, com no, una simple colònia més per a l’Estat espanyol. S’exhauria l’any 2020 i les Illes Balears és el tercer territori de l’estat on el Govern Central inverteix menys pressupost de cara al 2021, sent una de les comunitats on més ha afectat aquesta crisi, i ja ratllant el surrealisme, dels 201 milions que inverteix l’Estat espanyol, 139 milions van destinats als aeroports de les Illes i 25 milions per a ports (infraestructures no estatutàries).
Per tant, això, és pràcticament el 80% de les inversions de les illes tinguin en compte que patint en plena crisis Covid hem estat de les comunitats que més hem aportat a la caixa de Madrid, caldrà doncs veure el com, quan i la forma d’aquestes darreres ajudes i de quina forma revertiran cap a la societat de les illes.
Donades unes circumstàncies on estem incrementant percentualment la pobresa a les Illes. Tenim front nosaltres un toc d’atenció clar per disparar totes les alarmes i fer recapacitar a la nostra classe política illenca d’un canvi de model econòmic més que necessari per no dependre sempre del monocultiu turístic, però, igual que l’any passat es cau en el mateix error d’apostar-ho tot a la mateixa carta, com a exemple, aquesta Setmana Santa s’estan creant corredors segurs Alemanya – Mallorca, segons les informacions són uns 300 els vols que vindran d’Alemanya a l’Illa.
Mentrestant, veiem com Itàlia repunta i blinda les seves fronteres, França va per la mateixa línia i Alemanya es prepara per a una repuntada després de Setmana Santa, aquí fem totalment el contrari i dóna l’efecte que els indígenes illencs no ens podem junta amb mes de dos nuclis no convivents, ni els nostres familiars que viuen a altres ciutats de l’estat poden viatjar visitar-nos per aquesta des de l’any passat mateixa norma i sobretot per responsabilitat, tirant un poc d’ironia els turistes pareix que per el dret de ser-ho que camparan lliures per les illes i vendran a fer aquí el que no poden fer al seu país d’origen, sent realistes i com estan actuant aquests països europeus abans esmentats, nosaltres obrim les nostres portes al turisme on la lògica sanitària és no obrir, però, fem el contrari o millor dit, fem el que dicta la poderosa mà del capitalisme tornant a posar en perill la societat illenca.
Hem de ser conscients que es impensable que el volum de turistes que puguin visitar les illes aquestes vacances i durant temporada ens trauran a totes i tots de l’atur, a part que estarem pecant d’ingenus si ens creiem aquest argument, però, aquí és quan es posa en marxa el filibusterisme polític per fer-nos creure el que en realitat tot això és possible.
Tenim un Govern Autonòmic totalment submís als interessos de l’Estat espanyol i del Lobby turístic de les Illes Balears, des de l’experiment de la prova pilot del passat 2020 aquest mateix Govern no ha plantejat cap alternativa al monocultiu turístic.
Un sector turístic que no és capaç de reinventar-se ni innovar, on aquest model ha fet caixa aquests darrers anys de bonança de bombolla turística gràcies a l’explotació de la nostra terra, del nostre passatge, i del nostre mar, cal almenys que faci l’esforç i sortir ja de l’argument que no existeixen més alternatives a les illes que només fer un capficó al mar.
La temporalitat és una roda, primer afecta els treballadors del sector de l’hostaleria, després al sector serveis, construcció, etc. Cal rompre aquesta rutina i provar de funcionar tot l’any a mitja guitarra, en vers del model de temporalitat 4 o 6 mesos al 200% que ens precaritza a les treballadores i treballadors de les illes, ens condemna a la temporalitat, a la precarietat i a jornades laborals esgotadores amb els salaris més baixos de l’estat.
Donat que aquest canvi ens ha de venir suposadament dels que manen o tenen el poder per virar de rumb i vist els moviments polítics i del lobby turístic el canvi és inviable, avui és el moment de posar la nostra vida al centre, la classe política veiem no ho farà factible, i no hem de tornar a caure en l’error que ells tornin a decidir per nosaltres, és el moment de reorientar les nostres vides, inclòs replantejar la nostra vida laboral, hi ha molts sectors dins les illes que no han patit tan econòmicament aquesta crisi, i en cap cas ens hem plantejat fer-hi feina, no és fàcil i aquí hem de tirar de valentia, ser poble i tirar de la nostra identitat.
És el moment d’agafar la nostra iniciativa i trobar solucions pel nostre propi compte, reinventar-nos i no esperar pus que vinguin de fora a solucionar-nos els nostres problemes, som nosaltres com a societat illenca i com a poble que hem de decidir que ens agradaria ser. Que volem ser!
