La política, tan denostada, i tan necessària.
La política,que ve del llatí politicus que ve del greg politiká i que fa referència a la cosa pública. Les definicions diuen que la política sorgeix com una necessitat dels individus d’organitzar-se en ares a la presa de decisions, complir objectius, arribar a acords, facilitar la vida en comunitat, resolent i abordant els problemes de manera democràtica.
Però la veritat és que la percepció d’una bona part de la ciutadania, és que som més lluny que mai, de la política com a solució, com a eina de transformació social, i més a prop de la política com a problema, només ens cal mirar les enquestes d’opinió, i les respostes sobre quins són els assumptes que més preocupen.
Fa pocs dies la periodista Silvia Angulo, ho resumia en aquesta frase :
“Vivim en un món tan polaritzat que ens oblidem que realment la política té una utilitat” .
La crispació política no para de créixer, sobre tot a Madrid, però acaba traspuant arreu per la via de la informació i la desinformació. La violència política i l’ambient fa irrespirable les sessions al Congrés dels Diputats.
Aquesta darrera setmana hem viscut, de nou, i portat a l’extrem el mal fer dels mals polítics, d’aquells que obliden el seu paper com a representants públics. D’aquells que degraden les institucions, i per tant la democràcia.
I si, parlo del PP, i dels seus dirigents, que prefereixen fer fracassar la conferència de Presidents Autonòmics, un organisme institucional que aplega els i les presidentes de les Comunitats Autónomes per abordar els problemes i expressar solucions, d’assumptes, que com la crisi d’habitatge afecta, i molt, a la ciutadania.
I per què la volen fer fracassar? Senzillament per beneficiar una pobra estratègia de partit, de cridar de nou a una manifestació a Madrid, sempre a Madrid, contra el Govern democràtic. La sisena o setena, ja no ho sé, sempre a la contra dels drets: de les persones LGTBIQ+, de l’avortament, contra la llei d’amnistia.
L’eslogan d’aquesta darrera manifestació “Mafia o Democracia”, posa en evidència el fet que, com Feijoo no aconsegueix portar l’extrema dreta al seu costat, es posa ell al costat de l’extrema dreta. Amb tot el que això comporta d’afebliment de la democràcia i de les institucions. I tancant-se ell mateix la porta a pactes amb altres forces polítiques del centre-dreta.
Com diu en Josep Ramoneda, el Partit Popular ja és un partit més de l’onada reaccionària i dretana que s’està menjant la dreta lliberal europea.
I insisteixo, aquestes actituds d’allunyar-se dels problemes reals, de deshumanitzar l’adversari, perquè aleshores tot s’hi val, de degradació institucional, només afavoreix al populisme.
Però aquí també cal fer una crida a la responsabilitat a les forces polítiques d’esquerra, ens cal transparència, no donar peu a la desinformació, per falta d’informació ràpida i veraç. Cal tornar a generar confiança en la política, i tallar d’arrel i amb molta contundència la corrupció.
Demostrar que no, que no tots els polítics, ni les polítiques són iguals.
Però vull acabar amb un apunt d’optimisme, de reivindicació de la política en majúscules, parlant dels Ajuntaments, ara que estem a mig mandat dels governs municipals, vull reivindicar la seva feina, de proximitat, d’escolta dels problemes dels seus ciutadans i ciutadanes.
Els alcaldes i alcaldesses, en la seva gran majoria, fan seva la frase que “la política és el mitjà de participació ciutadana, és la gestió i abordatge de les polítiques públiques, és la defensa de les institucions i la democràcia.”
Per sort, no tot és Madrid DF.
