El gènere de la ciència ficció sovint es relaciona amb androides, amb expedicions espacials, tal vegada amb espècies provinents d’altres planetes o viatges amb el temps per tal de sortir del nostre món (físic, però també mental) i poder-nos veure des de fora, i analitzar-nos. Perquè, de vegades, cal prendre distància (física o temporal) respecte a l’ara i l’aquí per veure’ns com a conjunt, com a societat, com a humanitat.
Amb aquest mateix propòsit, la ficció, en mans de Ted Chiang, més que al voltant de la tecnologia (sovint inherent al propi gènere), gira al voltant de les persones. Perquè, en aquesta obra, la tecnologia no és més que un instrument al servei de la capacitat i la ment de l’autor per indagar sobre la humanitat, aprofundint, no en sentit vertical del terme, sinó en horitzontal desplegant de manera transversal una sèrie de preguntes que ens permetin reflexionar sobre nosaltres mateixos.
En aquest conjunt de nou relats que conformen el llibre, Ted Chiang tracta diferents temes obrint una sèrie de preguntes que ens interpel·len sobre la nostra vida: com la vivim, com la sentim i com esperem que sigui. Chiang ens parla sobre la condició humana, sobre el nostre comportament, però, especialment, sobre com entenem la vida i la seva evolució, cavil·lant sobre com provenim d’un passat (acceptat o no), però també sobre com ens adrecem al futur.
En aquest llibre, Ted Chiang ens ofereix un relat transhumanista en què reflexiona sobre els nostres orígens i el nostre destí, sobre el món que hem construït i el que deixarem, sobre la incidència que podem tenir en el seu curs i, sobretot, sobre com aprofitar les nostres capacitats per millorar la nostra limitada existència i el seu llegat. Chiang ens fa ser conscients de com la memòria provoca que les idees que hem transmès, els coneixements que hem compartit, o les sensacions que hem causat, ens fan ser eterns. D’aquesta manera, ens parla sobre els sentiments, la temporalitat, la finita existència, les conseqüències de les nostres accions individuals i les que emprenem de forma conjunta com a societat.
I, en aquest vessant clarament humanista de l’autor, tracta també en algun dels contes sobre la criança, sobre el desenvolupament personal i social, sobre l’educació i l’adquisició de noves habilitats, sobre la potència de la comunitat en la millora i creixement afectiu i cognoscitiu. Chiang explora els conceptes de l’educació, la sensibilitat, la llibertat d’elecció, el lliure albir, la formació holística i ens parla també sobre l’afecte, la necessitat de les persones en viure i créixer en un espai on sentir-nos cuidats, on som allò que aprenem i on la nostra formació, també humana, depèn del nostre entorn, sigui humà o robotitzat.
També, en algun conte de caire més futurista i més proper a capítols que hem pogut veure (o més propis) de ‘Black Mirror’, Chiang incorpora en alguns contes elements tecnològics per fer-nos adonar, per exemple, de l’impacte que podria tenir enregistrar les nostres vides i què succeiria si encara anéssim més enllà i aquest enregistrament es produís de manera contínua i amb la capacitat de revisionar-lo; i això pot ser una tecnologia avançada implantada al nostre cervell, però també podrien ser els nostres mòbils, plataformes digitals o xarxes socials on hi deixem marcada la nostra vida per sempre. La necessitat intrínseca de reevaluar la nostra vida, tal vegada descobrint que els records que en tenim són poc fidels a allò succeït. O també, en un altre conte, la possibilitat de l’existència de les possibles vides descartades en cada decisió que prenem, i del seu visionat i anàlisi, perquè quan decidim, no només decidim el que volem, sinó també rebutgem i descartem totes les demés opcions. I, de vegades, aquestes realitats paral·leles no exercides serveixen de mirall on contrastar la imatge que tenim de la nostra pròpia vida. I no sempre la imatge retornada és millor que la imaginada.
A diferència d’escriptors que tracten el futur amb una mirada distòpica i on els robots controlen i governen les nostres ments, Chiang es manté un pas més enrere, situant-nos en un punt on l’evolució i el curs de la nostra vida encara és a les nostres mans i en la relació que tenim amb la tecnologia; més que empènyer-nos cap a un futur no desitjat, serveix com a punt de reflexió per autoavaluar-nos com a societat i qüestionar-nos com la utilitzem, per recuperar un sentit vital que per un interès mal entès o exercit podria aventurar-se cap a territoris hostils o nocius. Chiang plasma en els seus contes una sèrie de plantejaments en el punt just en què la seva anàlisi ens permeti recuperar el control de les nostres vides, alertant-nos, en el moment adient, de les nostres mancances, ètiques, morals i, també, reflexives.
Ted Chiang ens demostra amb aquest recull de contes la seva immensa versatilitat, no només de continguts o temàtica sinó també en l’aspecte estilístic, ja sigui transportant-nos a l’antiga Bagdad o El Caire de l’època dels mercaders com a la societat futura virtual i tecnocràtica d’un món futur. Amb un estil versàtil que s’adapta perfectament al què pretén transmetre i s’integra en l’atmosfera que el text vol recrear, l’autor escull el to i el llenguatge adient en cada conte i l’adequa de manera natural i orgànica al món que pretén narrar, projectant-lo al lector que entra de manera ràpida i voraç en la història del món recreat i ho fa sense exigir cap altre esforç al lector més que en el de deixar eixamplar, una mica més cada vegada, els límits que conformen el seu marc mental, cosa que no sempre és fàcil, però sí necessària.
La literatura de Chiang desborda humanisme per tots costats i, a banda de la història narrada, el que ens arriba més enllà del propi text és una calidesa absoluta, que ens impulsa a reconnectar també nosaltres amb un afecte que tal vegada per la pròpia tecnologia el deixem de banda, arraconat, confiant tanmateix que sempre serà allà quan el necessitem. I potser ens calen llibres així per fer-nos adonar que, malgrat els avenços tecnològics, no podem perdre mai de vista allò que realment importa i ens impulsa a seguir avançant: els sentiments.
