Volaré pels aires bressolada pel vent suau que m’acompanya fins els teus peus, perquè m’agafis amb delicadesa i em desis entre les pàgines del llibre que guardes dins la maleta amb què estàs recorrent el món.
Seré el teu destí, imprevist i incontrolable, inevitable i impetuós, que et portarà a llocs desconeguts d’on no voldràs tornar mai més.
Et rendiràs a l’atzar, capriciós, que perfumarà les teves nits amb la fragància d’un desig oblidat.
Suau i lleugera navegaré per la brisa que m’arrossega fins el teu cor. I els dies de tramuntana m’abraçaràs fort. No permetràs que m’escapi surant en un vent que m’empeny lluny de tu.
Inventarem la manera, amb acrobàtiques tombarelles, per flotar eternament en el nostre cel inventat.
