Autora: Mònia Anfrons

Temps fugit. Temps d’espera. Temps que un dia o altre arribaràs.

Somnis esclafats contra el mur de la impotència. 

Temps perdut? No. Això mai.

Temps profitós. Gran mestre silenciós.

Avances lent quan el futur desitjat és llunyà. I massa ràpid si ja el tenim a les nostres mans.

Temps d’esperança, que dones perspectiva, saviesa i calma.

Sempre relatiu. Sempre inexorable.

Temps que guareixes, que cicatritzes allò que ens imaginàvem incurable.

Tot ho poses a lloc.

Tot ho diràs.

És natural del Baix Montseny, on ha nascut, crescut i on continua madurant. Llicenciada en periodisme per la UAB es guanya la vida com a tècnica de Recursos Humans a l’administració local. Li agrada escriure, jugar amb les paraules, vibrar amb la seva sonoritat i les imatges visuals que poden crear, però el que realment desitja és que aquestes paraules arribin a emocionar. És membre del GEM (Grup d’Escriptors del Montseny), ha col·laborat en el BaixMontseny.info, al Nació Digital Granollers, a Ràdio Vitamènia i a la revista Bagant. I en el seu palmarès té algun premi literari pels microrelats com “Pell de mare” o “También es verdad”, pel relat “Lazos de aire 2.0” i per la novel·la “Bòsnia, terra enyorada”.
Article anteriorBad Bunny, ‘Tusa’ o Rosalía: el reggaeton es reinventa en clau feminista
Article següentPerpinyà i les conseqüències (I)