Buda, igual que mestres com Pitàgores, Sòcrates o Lao-Tse, va ensenyar fonamentalment una filosofia pràctica, orientada a alliberar l’ésser humà de la ignorància i el patiment.
Aquests grans savis coincideixen també que és fútil intentar definir allò que és infinit, inefable i incommensurable, ja que qualsevol cosa que diguem sobre l’Absolut serà només una projecció condicionada de la nostra ment. De vegades és millor ocupar-se de coses més senzilles: un camí de mil quilòmetres comença per un sol pas, com diu el Tao. Mireu quina historia més entranyable n’ha escrit la Concha Gutiérrez, ara fent servir l’heterònim que li han posat els companys, la creativitat i la imatge de la petita neta que espera.



Univers

El meu nom és Rita Zonerguerch. Des de ben petita m’envaeix una mena de pacte complaent amb mi mateixa, com si el destí m’hagués triat i m’empenyés cap a l’estudi de l’univers, impossible no commoure’m amb la incommensurabilitat del cosmos, no sentir-me meravellada por la immensitat de l’escenari , de no quedar-me bocabadant hores i hores a l’observar-lo.
No podia dedicar-me a un altre ofici, soc astrònoma.

Treballo a l’observatori de l’IRAM, un telescopi situat a Sierra Nevada, Espanya, en un dels onze radiotelescopis repartits pel planeta. Formo part de l’equip científic que estudia el forat negre Sagitari A* en la nostra galàxia.

Fa dos dies i després d’un ardu treball, de plena dedicació de moltes persones i de l’ús d’avançats medis tecnològics, treballant coordinadament, per fi, ho hem aconseguit, fotografiar el Sagitari A* i així demostrar-ne la seva existència. El descobriment és d’una transcendència científica i una rellevància històrica sense precedents. Tots els medis de comunicació mundials han fet ressò de la noticia.

Estic exultant per la troballa científica, se m’omple el pit d’orgull i delit, sento com si quasi pogués estrènyer el cel inabastable amb el braços, és la recompensa després de tant i tant d’esforç anant darrere d’aconseguir la fotografia… Però, és sorprenent, no puc deixar de focalitzar-me en un altre univers paral•lel, particular, íntim… i és que no m’ho acabo de creure! Del tot inesperat! Al meu cap desfila un núvol dens d’emocions barrejades: felicitat, preocupació, incertesa, responsabilitat…


Forats negres són zones de l’univers on es concentra una quantitat immensa de matèria, se situen en el centre de les galàxies: totes les estrelles, planetes, sistemes solars i fins i tot la llum giren al seu voltant ja que en haver-hi tanta matèria acumulada en un punt concret, la força de la gravetat que es genera és molt potent. Hem calculat que Sagitari A* pesa 4,3 milions de masses solars i que la Terra i el sistema solar triguen 240 milions d’anys a donar la volta al seu voltant.

Sempre vaig experimentar set de coneixement, estudiar la bellesa de la natura i especialment la curiositat d’anar a la descoberta en el més enllà dels horitzons explorats, en el llunyà i ara… ara miro cap a mi mateixa, en el més a prop que puc, dins meu i és justament ara quan sento que més s’eixampla el meu univers. També fa un parell de dies que ho sé: ella mesura 6 cm i pesa uns 40 grams. La meva ginecòloga la va fotografiar en una ecografia a l’hospital de Granada i em va passar la imatge.

El desenvolupament de la meva futura filla al meu ventre és el meu forat negre particular, tot, tot gira al seu voltant: la labilitat emocional, les nàusees i cansament, el incessant diàleg intern: Com serà? Com estarà? Penso: soc científica, no puc evitar-ho! com el seu ADN portarà una còpia exacta de la meitat dels meus propis gens, com les seves cèl•lules donaran lloc als diferents òrgans, sang, cor, medul•la espinal, cervell… M’aclapara la immensitat dins de la petitesa, el miracle de la vida!

Sagitari A* està al mig de les galàxies i les atreu i atrapa mitjançant la seva força gravitacional. La meva filla està dins meu i em fa experimentar una força d’atracció extremadament poderosa, la més poderosa, la força de l’AMOR, la més invisible, la que tot ho pot.



Concha Gutiérrez
23 maig 2022

Rosa Maria Pascual Sellent és veïna de Cardedeu. Ha treballat de mestra durant trenta anys i ara està jubilada, però és la responsable dels tallers d’escriptura com Tecamolsaires del Montseny i de presentacions i tertúlies literàries mensuals. Forma part del GEM, Grup d’Escriptors del Montseny, amb qui ha editat Montseny Màgic, Montseny Eròtic i Montseny amb un Somriure. És autora de llibres per a aprendre matemàtiques divertides com la col·lecció “Pensem i comptem”, també per aprendre a llegir i escriure amb les Lletres Amagades i Letras con disfraz il·lustrats per ella mateixa. De contes infantils En Jordi i el drac amb pintures d’Antònia Molero, i d’un àlbum il·lustrat per per Aurembiaix Abadal titulat En Jordi va pel Món i que va ser obra premiada en el CCCB. De les novel·les curtes com Tardor Roja; Un mar de boires, Premi Jalpí i Julià; de la col·lecció Bell-lloc i altres contes de mestres que conté El Racó dels desitjos que és una peça teatral representada en alguns a sales del Vallès i Barcelona. De les novel·les històriques inspirades en l’autobiografia: On vas, Irina?, editada en català, castellà Adónde vas, Irina? i anglès Where are you going, Irina? i finalista del Premi de Novel·la Històrica Gregal 2013. De La Mestra amb un somriure als llavis, premi memòria popular de La Roca Romà Planas i Miró. I del poemari Si Condicional editat durant la pandèmia i amb dibuixos de l’Aurembiaix Abadal.
Article anteriorSalaris baixos, crisi d’ocupació
Article següentSis mesos més tard de l’agressió a Igualada ja tenim resposta, però seguim amb angoixa