Diumenge 22.04.2018
Contact

Guanyarem la llibertat

Kim Jong-un, líder suprem de Corea del Nord
Kim Jong-un, líder suprem de Corea del Nord

El món necessita apagar focs, que n’hi ha massa.

Amics, amigues,

Hem entrat a la Setmana Santa amb estranyes sensacions. El món, Europa, Catalunya estan molt somoguts. El món està fet una desgràcia. El Trump no para de fer i dir barbaritats. No entenc com a aquest home els americans encara no l’han fet fora. Per menys es van carregar Nixon i Clinton va rebre una forta clatellada. Ara, amb l’afer entre Gran Bretanya i Rússia, no sap com posar-s’hi. El Regne Unit és el seu gran aliat, però les relacions de Trump amb la Rússia de Putin no són prou transparents i se’n sap sortir millor Putin, tot i que no sé quin dels dos és pitjor. El Kim de Corea del Nord ha anat a la Xina a prometre que farà bondat, si no no li arribarà ni el petroli. Aquest tipus tampoc no em mereix gaire confiança, però si s’obre una via de distensió seran benvinguts aquest gestos. El món necessita apagar focs, que n’hi ha massa.

Hem parlat molt de Síria, Iraq, Afganistan i poc dels rohingya que estan essent objecte de genocidi a Birmània, on aquella senyora, Premi Nobel de la Pau, no sembla haver fet gran cosa per salvar de la mort i la desesperació aquell poble musulmà que és tan birmà com ella, però ella és budista. Tenia més bona impressió dels budistes, però a tot arreu cacen bruixes, no tan sols al Tribunal Suprem espanyol. Turquia, sempre contra els kurds, plena de refugiats amuntegats i amb la propina (no gens escadussera de la UE) derivant cada cop més pel camí de la dictadura sagnant i l’Estat  espanyol seguint el seu camí, perquè de sang n’hi va haver l’1 d’octubre, data ja històrica per als patriotes catalans que volen la llibertat.

A l’Estat espanyol hi ha personatges que, endemés de ser mala gent, són esperpèntics. ¿O no són esperpèntics Rajoy, Soraya, Rivera, Aznar, Felipe (els dos), Zoido i els seus sequaços Pérez de los Cobos, Lamela, Llarena o, aquí, a Catalunya, els seus ninotets: Albiol, Arrimadas, Milllo, etc.? Dels socialistes, sobretot dels catalans, fa pena parlar-ne; titelles a les mans del fals socialista Pedro Sánchez. L’Estat espanyol va a la deriva de fa temps. Els seus polítics i jutges (que són el mateix) no saben quina inventar-ne per fer mal a Catalunya i als catalans, TOTS. La caça de bruixes està en marxa i això posarà en entredit la democràcia europea, que té fuites en el seu estat més potent, Alemanya. Deixen passejar els del CNI (els instigadors dels atemptats de Barcelona i Cambrils) pels seus estats o se’ls hi passegen. La independència de la justícia alemanya (més creïble que l’espanyola) quedarà en entredit si la Sra. Merkel intervé, que ho farà, en favor del seu amic Rajoy. No sé què li ha trobat a aquest home, un estaquirot que quan surt a l’estranger ni entén res ni l’entenen. Compte, Alemanya! Ja n’has fet de prou grosses en la Història d’Europa. Ara tens la oportunitat de convèncer el món i els mateixos europeus que ets capaç de liderar la democràcia, els drets humans i l’estat de dret en aquest continent. Encara que la Sra. Merkel no tingui res a veure amb Hitler i la seva Gestapo, els catalans encara recordem que aquests van lliurar el nostre president Companys a les urpes del franquisme, que el va assassinar vilment. Compte!

Catalunya està en un moment decisiu de la seva Història i els catalans no el deixarem passar de llarg. Res no serà com abans de l’1 d’octubre. Som pactistes, però quan no se’ns accepta el pacte, el diàleg, som molt tossuts i ja poden enviar guàrdia civils disfressats de mossos, que no cola. Els brots generalitzats de protesta enèrgica d’aquest darrers dies s’aniran repetint, amb el nostre to civilitzat que els fa posar tan nerviosos, i per aquest motiu infiltren agitadors a les files dels Mossos d’Esquadra. No en dubteu: el nostre president és Carles Puigdemont i, un dia o altre, serà ratificat pel nostre Parlament sense que cap mà bruta empastifi la nostra democràcia ni el nostre camí cap a la República Catalana independent.

Fan xantatge amb els nostres presos per espantar-nos. Ells són els sacrificats, però per a nosaltres són l’exemple de coratge, patriotisme i seny guanyador. Els exiliats se’ls han escapat i en diuen fugitius per la ràbia que els fa que els han burlat. I, entre Bèlgica, Dinamarca, Suïssa, Finlàndia i Alemanya, que sí que tenen una justícia independent, demostraran que l’Estat espanyol és un gra podrit a Europa i, llavors, ja veurem què passarà. Si estem convençuts de la nostra força, guanyarem la llibertat!

Vostre,

Josep M. Boixareu Vilaplana

[Subscriviu-vos al canal de Telegram d'El Matí: t.me/elmatidigital]

  • 0
  • 652