El tocava amb el cor tendre, la mà amorosa,
els dits corrien amunt i avall amb delit
i la sonata sonava dolça harmoniosa
penetrant en l’ànima i l’esperit.
Uns compassos, unes notes, una simfonia
que em portaven a un anhelat paradís,
era pau, somni, era l’alegria
era la tendresa que mostrava tot l’encís.
Els moments eren dolços, eren melangia,
no hi cabia la pena, només el sentiment
d’unes notes, d’un piano i la melancolia
que m’omplien de goig tot el pensament.
I m’estava quiet en el carrer estret
no podia marxar,el cor m’ho privava
necessitava aquella musica i tenia el dret
de compenetrar-me amb qui la tocava.
De sobte el piano ha emmudit
més el seu ressò estava dintre meu
no volia que em marxés del pit
ni que morís de l’ànima com la neu.
He caminat carrer avall com si un somni
em despertés amb la música la tendresa
m’ha portat al paradís perquè m’adormi
mentre unes notes m’han ensenyat la bellesa.
