Incerta Glòria, malgrat tot, és un llibre poc conegut. Obra mestra literària d’un país que no s’acaba de decidir a ser-ho del tot. Incerta Glòria, en un país normal, formaria part de la consciència col·lectiva. No és així. Enguany farà 100 anys del naixement de Joan Sales i s’han fet i es fan nombrosos actes i col·loquis. Són actes i col·loquis, però, on assisteixen els ja convençuts i mai no transcendeixen els habituals cenacles de lletraferits. Cal una tria escolar d’Incerta Glòria, una tria dels principals fragments del llibre, tal com es féu amb el Quadern Gris, poc llegit tot i així, i amb els episodis fonamentals del Tirant. És des de l’escola que ha de començar a ser conegut IncertaGlòria. I llegit per totes les generacions d’estudiants del país. Fins ara no s’ha fet i ni a les escoles ni als instituts ningú no en sap res de res. Com si no existís i amb prou feines n’hi ha algun lleu esment als llibres de text del Batxillerat. Incerta Glòria és model de tot. Model de contingut, però també model formal. Potser sobretot formal. Sales fou un grandíssim escriptor, encara avui desconegut, al qual vaig arribar molt tard perquè tampoc a la Universitat ningú no me’n digué res i no sé si això ara deu haver canviat, ja m’agradaria saber-ho. No ho sé, de vegades penso quina deu ser la raó que Sales, i la seva obra i la seva correspondència, sigui tan poc difós i divulgat. ¿Potser perquè era catòlic i no se n’amagava?
