Passà l’estiu, els estendards cremants,
dies de llum i coronats de fulles,
passà l’estiu, els tancats de baladres,
els capaltards!
Sols reste jo, i contemple la platja
i veig la mar, ritual i solemne,
humitejant, en joc altern, la sorra,
retrocedint.
Passà l’estiu amb els melons encesos
amb un llum dins, fulgor d’una infantesa,
tot ha passat, com passen certes coses,
amb peus lleugers.
Vicent Andrés Estellés
