Que llarg se li ha de fer al Borbó
eliminar la catalana llavor!
Que com si d’una herbota es tractés,
un rebesavi Felip la va voler substituir
per una absoluta Nova Planta:
que ens punxés els peus,
i ens tragués els ulls,
que ens lligués de mans i
ens tapés la boca.
A quin dret diví, deurien resar,
tota la família
que ens va esclavitzar?
Amb quina aigua pútrida
la deuen regar?
Que amb arrels eternes,
vingui del passat i ens mostri
un beuratge tan enverinat?

 

Rosa Maria Pascual Sellent és veïna de Cardedeu. Ha treballat de mestra durant trenta anys i ara està jubilada, però és la responsable dels tallers d’escriptura com Tecamolsaires del Montseny i de presentacions i tertúlies literàries mensuals. Forma part del GEM, Grup d’Escriptors del Montseny, amb qui ha editat Montseny Màgic, Montseny Eròtic i Montseny amb un Somriure. És autora de llibres per a aprendre matemàtiques divertides com la col·lecció “Pensem i comptem”, també per aprendre a llegir i escriure amb les Lletres Amagades i Letras con disfraz il·lustrats per ella mateixa. De contes infantils En Jordi i el drac amb pintures d’Antònia Molero, i d’un àlbum il·lustrat per per Aurembiaix Abadal titulat En Jordi va pel Món i que va ser obra premiada en el CCCB. De les novel·les curtes com Tardor Roja; Un mar de boires, Premi Jalpí i Julià; de la col·lecció Bell-lloc i altres contes de mestres que conté El Racó dels desitjos que és una peça teatral representada en alguns a sales del Vallès i Barcelona. De les novel·les històriques inspirades en l’autobiografia: On vas, Irina?, editada en català, castellà Adónde vas, Irina? i anglès Where are you going, Irina? i finalista del Premi de Novel·la Històrica Gregal 2013. De La Mestra amb un somriure als llavis, premi memòria popular de La Roca Romà Planas i Miró. I del poemari Si Condicional editat durant la pandèmia i amb dibuixos de l’Aurembiaix Abadal.
Article anteriorCircumstàncies espanyoles i malentesos alemanys
Article següentRessenya del llibre ‘Atrapa la llebre’, de Lana Bastašić