La campanya electoral ha començat de manera oficial i els partits catalans han encetat una de les campanyes més complicades de la seva història. Davant tenen dos grans reptes; el primer, arribar a un votant que està cansat i desmotivat en general per la situació política del país i el segon, fer una campanya adaptada a la covid19 i a la vegada intentar ser coherents amb les recomanacions fetes per les autoritats sanitàries.

Absolutament tots els partits estan fent ús de les xarxes socials com a plataforma virtual per adaptar-se a aquesta nova de fer campanya, però tot i això, la forma en què s’estan celebrant els actes de campanya de tots els partits segueix la lògica tradicional de míting electoral. 

Amb l’excepció d’En Comú Podem i lleugerament la CUP i Esquerra Republicana, la campanya de la resta de partits s’està basant a fer actes presencials amb públic. És a dir, estan fent una campanya pre-covid19.

Esquerra Republicana (ERC) ha aprofitat el fet que el seu líder simbòlic, Oriol Junqueras ha sortit de la presó després d’haver obtingut el tercer grau, i aquest és un gran reclam tant per mitjans de comunicació com per a votants independentistes, que més que veure un míting electoral d’Esquerra, el que volen és veure el líder republicà. Gràcies a la situació, Oriol Junqueras i Marta Rovira han realitzat un diàleg de campanya via instagram. En directe, anaven parlant tots dos mentre la gent podia fer preguntes i reaccionar als comentaris dels líders republicans. Aquesta és una gran manera d’arribar al públic d’instagram i que permet els candidats interactuar amb la ciutadania d’una manera més directa, tot i que no personal.

La CUP i sobretot En Comú Podem han intentat adaptar la seva campanya a la lògica televisiva d’una manera bastant tradicional. En un espai que podríem anomenar un plató de televisió amb el seu equip de càmeres, il·luminació, edició, etc., puntualment, les candidates apareixen fent discursos amb convidats, com és el cas del ministre d’Universitats del govern d’Espanya en el primer acte online del partit lila.

Aquest format et permet jugar amb molts elements ocults per reforçar el missatge a transmetre. En el cas dels comuns, aquests juguen amb la il·luminació lila i rosa del plató i amb els hexàgons que formen part de la seva decoració. Aquests consten de tres colors, un verd format amb plantes per simbolitzar que estan a favor de l’ecologisme i que es complementa amb altres plantes que hi ha a l’escenari i la fusta de la part del darrere, i els altres dos hexàgons són tota una declaració d’intencions. El lila, color corporatiu dels comuns i el vermell, color del partit amb el qual estan governant en coalició al Govern d’Espanya.

Tot i ser un pas, el fet de realitzar actes en un plató de televisió no és suficient per adaptar una campanya a l’anomenada “lògica televisiva”. 

Catalunya, com la gran majoria de països democràtics del món, encara no han encetat del tot aquest camí, però hi ha exemples de democràcies que fa anys que porten fent això amb públic i sense, com és el cas dels Estats Units d’Amèrica amb les primàries dels candidats o la mateixa campanya presidencial.

Però què és la lògica televisiva? El que estem veient en aquesta campanya, és com es fa una campanya en la lògica del segle XIX o XX adaptada als canals del segle XXI. Quan parlo de lògica televisiva estic literalment dient que cal fer un programa de televisió. La durada pot dependre del que cregui el partit i dels seus recursos, però han d’adaptar la campanya, o almenys els actes més importants, com si fossin un programa de televisió, al que poden convidar públic en tant que la situació ho permeti.

I en què s’hauria de basar aquest programa? En fes espectacle. Si una cosa hem d’aprendre de les campanyes als Estats Units, és que les campanyes són una festa que la gent s’ha de sentir partícip i ha de tenir estímuls per seguir-la i que es converteixin en altaveus del missatge del partit. Per tant, cal crear contingut constant i atractiu que permeti combinar els discursos tradicionals amb connexions en directe, actuacions o convidats sorpresa. La qüestió és captar l’atenció del públic i fer que tingui una motivació per quedar-s’hi. Amb aquesta fórmula, l’espectador acabarà relacionant passar una bona estona amb un missatge i amb un partit, cosa que pot fer més propens a la persona a expandir el missatge del partit i que aquest sigui vist amb bons ulls.

Però tot té els seus contres. Un format televisiu equival a una gran despesa a la qual no tots els partits poden afrontar-s’hi econòmicament, per tant, es posaria a molts partits en situació de desavantatge.

Aquest format permet centrar l’atenció sobretot en dies claus, com poden ser els actes d’inici, centrals o finals i combinar-los amb el format tradicional presencial de visites a pobles i ciutats del territori, moment perfecte per crear contingut audiovisual per a projectar en l’acte i que requereix una despesa molt inferior.

Aquest és el camí que ja s’ha encetat, i qui abans arribi a adaptar-se a aquest nou format, tindrà un clar avantatge mediàtic.

 

Articles relacionatsMés articles de l'autor