Avui diu la nostra gent

Amb indignació creixent:

Tots els governs espanyols

Són una olla de cols!

 

Tothom sap d’on vé el desastre

-i qui no ho sap, és sapastre-.

Uns governs amb miopia

Van permetre una orgia

De maons i de ciment

Que amb el primer cop de vent

Deixà les butxaques seques

I un oceà d’hipoteques.

La culpa ningú la vol,

sigui grec, sigui espanyol,

i als bancs amb més mala sort

els hi carreguen el mort.

Però, qui obrí les aixetes

I tot va anar a fer punyetes?

Uns polítics malastrucs

Que són mig enzes, mig rucs!

Ara surten molts forats

Que tenien amagats

I és que els governs espanyols

Són una olla de cols!

 

Tota aquesta camarilla

Enlloc de posar cotilla

Als pressupostos, inflats

Per mil i un disbarats,

segueix fent, a la callada,

més d’una barrabassada

i confia que els seus plans

els paguem els catalans.

Ells voldrien – com si res-

Que tanquem la te-ve-tres,

que l’aeroport del Prat

Sigui un camp, erm o sembrat.

I que el nostre idioma

S’hagi d’anar a aprendre a Roma.

Si poguessin, com voldrien,

el país capgirarien

i ens clavarien a manta

nous decrets de Nova Planta.

Per això, la nostra gent

Diu al nostre President:

No us deixeu descoratjar!

Sigueu dur de rosegar!

Que aquests governs espanyols

Són una olla de cols!

 

Amb aquest munt de morruts

Parlem-hi clar i sense embuts!

Si ens voleu embolicar,

no som fàcils d’enredar!

Potser ens concedireu

Una almoina –pela amb deu…-

Mentre ens preneu la cartera

Per la porta del darrera!

No ens fiem de cap rebaixa!

Volem la clau de la caixa

i que aquests trossos de soca

No ens embullin més la troca!

Per tot arreu fan estrips

I ja n’estem més que tips!

TOTS ELS GOVERNS ESPANYOLS

SÓN UNA OLLA DE COLS!