Rosa Maria Pascual Sellent
Rosa Maria Pascual Sellent és veïna de Cardedeu. Ha treballat de mestra durant trenta anys i ara està jubilada, però és la responsable dels tallers d’escriptura com Tecamolsaires del Montseny i de presentacions i tertúlies literàries mensuals. Forma part del GEM, Grup d’Escriptors del Montseny, amb qui ha editat Montseny Màgic, Montseny Eròtic i Montseny amb un Somriure.
És autora de llibres per a aprendre matemàtiques divertides com la col·lecció “Pensem i comptem”, també per aprendre a llegir i escriure amb les Lletres Amagades i Letras con disfraz il·lustrats per ella mateixa. De contes infantils En Jordi i el drac amb pintures d’Antònia Molero, i d’un àlbum il·lustrat per per Aurembiaix Abadal titulat En Jordi va pel Món i que va ser obra premiada en el CCCB.
De les novel·les curtes com Tardor Roja; Un mar de boires, Premi Jalpí i Julià; de la col·lecció Bell-lloc i altres contes de mestres que conté El Racó dels desitjos que és una peça teatral representada en alguns a sales del Vallès i Barcelona.
De les novel·les històriques inspirades en l’autobiografia: On vas, Irina?, editada en català, castellà Adónde vas, Irina? i anglès Where are you going, Irina? i finalista del Premi de Novel·la Històrica Gregal 2013. De La Mestra amb un somriure als llavis, premi memòria popular de La Roca Romà Planas i Miró.
I del poemari Si Condicional editat durant la pandèmia i amb dibuixos de l’Aurembiaix Abadal.
La nina
Aquests dies que es parla tant de la pel•lícula Barbie junt amb la del pare de la bomba atòmica, Robert Oppenheimer, la primera ens sembla una proposta més lleugera...
Et recordes quin dia és avui?
La Laura Seguranyes ens basteix un relat viu i sincer d'uns retalls de vida on ens mostra com abordar l'educació de les emocions, imprescindibles per a la felicitat matrimonial.Es...
Vaivé
Després de fer una recerca de records l'Emília Bellonch n'ha pescat una colla amb to nostàlgic, no hi dedicarà més temps del que cal, sap que el que compte...
En Màrio i la petita ucraïnesa
El chiringuito ocupava l’espai que delimitaven les canyes d’un torrent i un únic, alt i frondós pollancre. No diré pas que era una quiosquet, com traduiria el diccionari, ja...
Que no consti cap nom, pensa que treballo per a l’Ajuntament
Aquesta història que us explicaré al final del relat ningú me l'havia encara confessada.
Imaginem que ara volem posar un sobrenom sota placa d’un mestre maltractador, quin nom li posaríeu...
El silenci ho sap
Quan proposes un títol per fer un escrit, saps que les paraules ressonen i et tornen a les orelles fent ecos diferents: mots que es complementen com aquest poema de la...
Pocapoquet i en silenci
Hi havia una vegada un país on la gent conduïa amb tanta precaució i tan a poc a poc que no tenien temps pels accidents. Contemplaven les plantes i...
La cantant de fado
Aquest final de curs hem pogut gaudir d’una presentació encisadora que ens ha fet la nostra amiga l’Agnieszka Szczepaniak, una noia polonesa que treballa a Catalunya des de fa...
Àlbum familiar
Per saber entendre la necessitat d'aclarir la diversitat de famílies que poden existir i criar els seus fills amb tot l'amor, la Montse Solé ens convida a entrar de...
Per a les mares
Poemes a la mare... que escrivia el pare i apreníem de memòria totes les nenes de la classe de la mare. Aquesta poesia era la de l’any 1962, jo...
