Tina Cantó

L’he trobat al fons d’un racó d’armari,

feia anys que l’havia perdut o oblidat,

les mans em tremolaven i el presagi

que dins hi tenia tots els secrets del meu passat.

El primer dia d’escola tot és canviat.

Llisquen les mans per l’instrument,

les notes ressonen per l’estança,

tot és silenci, tot ara resta amatent

a la música que sona a benaurança.

Corríem entre els ceps jugant i collint raïms. A la nit des del dormitori veiem a una lluna gran i rodona i sentíem basarda quan els gossos lladraven pensant que algun lladre rondava pel voltants.

Deixaren la vella barca a l’arena, mentre la lluna somreia des del cel,i el vell patró no podria amagar la pena sentint a la boca un regust de fel.

Viatjant pel Bages per la carretera que uneix Manresa i Berga, el veig alt i desafiant al cim de la muntanya

El meu tresor és tan petit, és invisible 

no té valor, ningú me l’arrancarà del cor

no té joies, ni brillants i és possible

que el guardi segur fins a la meva mort.

Tot això podria semblar perfecte si fossin persones formades però la majoria han triomfat o perquè han tingut una criatura amb un torero o han participat en un d’aquests concursos que jo en diria vergonyosos

Era veritat o era només una follia, regust de cal, de mar, o d’ardent foc, el pensament s’allunyava o es perdia i s’anava diluint a poc a poc.

Dona inquieta, primera alcaldessa de Cassà de la Selva de la democràcia, escriptora que als seus 84 anys ha publicat “Roselles Vermelles” dedicat al seu germà Carles, mort en la batalla de l’Ebre.