CANT DE SIRENA
La gavina vola prop la mar serena,
la remor de l’aigua canta al meu costat
i em trobo feliç, alegre, com si una sirena
m’envoltés amb un mantell daurat.
I a l’horitzó veig la teva imatge difosa
com si un vel t`hagués embolcallat
somio amb els teus ulls i sóc ditxosa
perquè t’enyoro però et sento al meu costat.
El teu sentiment és el meu i ens apropa
a aquells temps en que tot era bonic i juganer
i ens creiem uns reis abocats de la barca a la popa
mentre m’acaronaves sempre rialler.
La vida va separar-nos, més l’esperança
no minvava mai en el nostre pensament
i reteníem en l’ànima la confiança
que la separació no seria eternament.
No he sabut res de tu, és un misteri
i quan l’enyorança s’apodera del meu pit
m’apropo a la platja i s’allunya el captiveri
perquè miro l’horitzó i sento el teu crit.
Em trobo dins la barca i no miro enrere
pel que hauria pogut ser i va naufragar
i et parlo, et veig, ploro, ric i no sóc presonera
i sento que amorós m’estrenys fort la mà.
No estic sola, el mar i el sol m’acompanyen
i la teva faç em dóna força per seguir endavant,
les gavines amb el seu vol s’engalanen
mentre les sirenes riuen i ploren sospirant.
