Un dels Llibres que m’han regalat aquest Nadal és Castellio contra Calvino, de Stefan Zweig. Òbviament no és un llibre nou. Fou publicat el 1936. Ara el podeu trobar en una edició en castellà publicada per Acantilado, Quaderns Crema SA, en undècima edició de 2019.
El llibre explica l’oposició de Sebastian Castellio a l’assassinat públic de Miguel Servet, instigat per Jean Calvin, a la Ginebra del segle XVI, per raons religioses. Servet, aragonès polifacètic, format entre altres indrets a Barcelona i París, conegut per haver descrit la circulació pulmonar de la sang, que al seu criteri permetia que l’ànima humana arribés a totes les parts del cos, havia negat el dogma de la Santíssima Trinitat. Aquest principi cristià, proclamat al Concili de Nicea, era mantingut tant per l’església catòlica com per gran part dels reformadors protestants sorgits a partir de Luter. Calví, que havia esdevingut líder espiritual de la comunitat ginebrina i a partir d’aquí, de facto, també el seu líder polític, conjuntament amb Farel, havien instaurat un autèntic règim del terror que pretenia controlar no només les accions sinó els pensaments dels seus conciutadans. Qualsevol que s’apartés, en pensament o acció, de la interpretació de les sagrades escriptures que feia Calví era represaliat, per petita que fos la discrepància, i, fins I tot, els acusats d’heretgia, condemnats a mort, com en el cas de Servet. Servet, que havia aconseguit fugir de la Inquisició catòlica, que també el perseguia i en va cremar un ninot, acaba condemnat i cremat viu amb els seus llibres, a la foguera de la intolerància de Calví.
La reforma protestant, que s’havia iniciat amb Luter proclamant la llibertat de consciència i pensament, la lliure interpretació de la Bíblia sense submissió a cap autoritat eclesiàstica, involuciona de la mà de Calví, cap a les mateixes accions que tant havia criticat.
No és Servet ni el seu pensament però el protagonista del llibre. Ho són Calví i Castellio, com a exemples de fanatisme contra tolerància, de repressió del pensament contra llibertat de consciència, de censura contra llibertat d’expressió.
I és destacable la posició de Casteillo no només pel que diu sinó perquè és l’únic que, en aquell moment i context, s’atreveix a criticar públicament l’execució de Servet, molt conscient del preu que en pot pagar. És bo recordar aquestes actituds, com ho seran les de Voltaire o Zola i tants d’altres esperits lliures clamant justícia a contracorrent. Segur que amb la perspectiva del segle XXI hem avançat molt, però, igual que al segle XVI, també clamen al cel avui dia molts dels silencis còmplices amb conegudes intoleràncies constitucionals i prevaricacions judicials.
Stefan Zweig en aquest llibre ens mostra com Casteillo alça la seva veu, en defensa de la tolerància i de la llibertat, amb un missatge que ultrapassa el cas concret. Les reflexions del mateix Zweig, en un llibre escrit poc abans de la segona Guerra mundial i segurament ja conscient dels fanatismes que arribarien, són d’una feridora actualitat. Aquest és un llibre a favor de la tolerància, recomanable tant per combatre fanatismes religiosos com polítics, un antídot contra dogmes de fe imposats a la força o unitats de destí en l’universal, una vacuna contra l’infern o la pena de presó i exili injust.
Bon any 2021!!
