"La seva llibertat confereix a qui llegeix un respecte que no és habitual: el major espai de dignitat."
"Qualsevol alternativa al seu món se li fa inacceptable: ni la feixista, ni la socialista, ni tan sols la democràcia liberal - perquè el poble cal estimar-lo sols darrere una reixa"-.
Manon Lescaut juga amb la pietat del lector, perquè ens co-responsabilitza del perdó a la pseudo femme fatale.
Mentre uns es preocupaven de ser les víctimes vanitoses, altres maldaven per poder pagar el propi marbre sense necessitat de pidolar.
De mala llet se’n gasta a totes les cases, però quan una llengua viperina ataca una societat insular tancada i decadent, el sarau pren magnituds considerables.
L'obra de Feliu i de Mir es llegeix d’una tongada, ja que el tema és molt interessant, apassionant i molt ben narrat.
Creiem absolutament necessari el diàleg entre creients i no creients, entre les religions i la cultura, i per això ens va semblar molt oportú un intercanvi epistolar entre dos intel·lectuals catalans de tan relleu.
