Podem suposar, així mateix, que cap al segle XXV, o potser al XXX, les coses es redreçaran i les Humanitats tornaran a posseir el lloc centralíssim en l'educació del ciutadà que havien tingut fins fa molt pocs decennis.
El suïcidi de Roth és una gran pèrdua del segle XX, un llast més del que es perdé desfent Europa, però "tot allò que s’acaba triga molt de temps a ser oblidat".
La voluntat de descobrir-se prové sempre dels remordiments o de la culpa, de la necessitat de ser perdonats. Només ens mostrem sense enganys quan estem desorientats, quan la voluntat de redempció és superior al gruix de la mentida.
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis. Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús. Més informació a la Política de cookies