Ara que acaba l’any, què millor que recordar que el temps no para mai de córrer i algun dia se’ns acabaran les excuses si vivim dels llibres sense treure’n res.
“Diari d’uns anys” és un compromís que tenim amb l’optimisme tots aquells que ens queixem de tot i tothom amb massa lleugeresa.
Mann deia que totes les novel•les resultaven insulses sense ironia, no sorprèn que el final de la història sigui una brometa per a dogmàtics i descreguts.
veure Maragall més persona que personatge, despreocupat de la forma i abocat a un sentiment que va des de la cursileria més absoluta a l'erotisme en versió teenager
Unes memòries que es poden llegir perfectament en clau literària, amb regust del seu admirat Marcel Proust.
Quim Torra aplega en un volum les seves cartes als "Honorables", publicades en aquest diari digital
Lluny de ser una biografia a l’ús d’un personatge de qui tothom (propis i aliens) creuen saber-ho tot sense que mai ens ho hagin explicat, és la impressió d’un polític clau i de l’ésser que hi ha al seu darrera
Miquel Colomer és converteix en protagonista deixant enrere un passat de secundari de luxe, de segon actor
