No podem anar pel món sense models perquè sinó "la Maja de Goya seguirà representant-nos i no ens podrem queixar de la imatge de les andaluses de Barcelona, i de lo demés que ve amb les andaluses de Barcelona".
No ho sé, de vegades penso quina deu ser la raó que Sales, i la seva obra i la seva correspondència, sigui tan poc difós i divulgat
Kafka ho troba tot molt limitat, tot li queda petit, l’oprimeix Die Enge, l’estretor. “De cel·la en cel·la, tota la vida”.
Podem suposar, així mateix, que cap al segle XXV, o potser al XXX, les coses es redreçaran i les Humanitats tornaran a posseir el lloc centralíssim en l'educació del ciutadà que havien tingut fins fa molt pocs decennis.
El suïcidi de Roth és una gran pèrdua del segle XX, un llast més del que es perdé desfent Europa, però "tot allò que s’acaba triga molt de temps a ser oblidat".
La voluntat de descobrir-se prové sempre dels remordiments o de la culpa, de la necessitat de ser perdonats. Només ens mostrem sense enganys quan estem desorientats, quan la voluntat de redempció és superior al gruix de la mentida.
