Podem suposar, així mateix, que cap al segle XXV, o potser al XXX, les coses es redreçaran i les Humanitats tornaran a posseir el lloc centralíssim en l'educació del ciutadà que havien tingut fins fa molt pocs decennis.
El suïcidi de Roth és una gran pèrdua del segle XX, un llast més del que es perdé desfent Europa, però "tot allò que s’acaba triga molt de temps a ser oblidat".
La voluntat de descobrir-se prové sempre dels remordiments o de la culpa, de la necessitat de ser perdonats. Només ens mostrem sense enganys quan estem desorientats, quan la voluntat de redempció és superior al gruix de la mentida.
Recuperar clàssics en català és una feina de trinxera. No seria possible sense l’aposta arriscada i costosa de moltes editorials, que ens permeten amb la seva tenacitat anar construint biblioteques de país normal.
West no és còmode ni autocomplaent, però no penso que sigui simplement feminista quan ve a dir que les dones no han de dedicar la vida a cuidar un marit o arreglar un jardí.
Viena i Fragmenta ens ofereixen dues obres paradigmàtiques del gran autor romanès, traduïdes a la nostra llengua
