Recuperar clàssics en català és una feina de trinxera. No seria possible sense l’aposta arriscada i costosa de moltes editorials, que ens permeten amb la seva tenacitat anar construint biblioteques de país normal.
West no és còmode ni autocomplaent, però no penso que sigui simplement feminista quan ve a dir que les dones no han de dedicar la vida a cuidar un marit o arreglar un jardí.
Viena i Fragmenta ens ofereixen dues obres paradigmàtiques del gran autor romanès, traduïdes a la nostra llengua
Francesc Canosa acaba de publicar Entre el sabre i la bomba. Memòries d'un país i d'un partit: Unió Democràtica de Catalunya (1931-1980)
Les més de 35.000 pàgines de diari que va escriure no són precisament l’antítesi de l’egocentrisme, però tot i ser recargolada i vanitosa, té un magnetisme molt difícil de resistir.
De l’autenticitat només en va treure que tot allò en què creiem està destinat a fallar-nos i a semblar-nos insuficient i mancat.
"La mirada és un instrument d’adaptació a un entorn que roman hostil per bé que t’hi hagis adaptat."
Els lectors comprem la il•lusió de la realitat de Maupassant perquè ens surt de franc: simplement mostra, no pretén vendre res.
