Recordo una frase que els adults acostumaven a dir-nos als més joves: d’aquí uns anys, això ja s’haurà inventat. Hi havia algunes variants: acabaran trobant un remei; això ja ho hauran descobert; potser haurem arribat a Mart. Volien ser missatges tranquil·litzadors per als qui començàvem a entendre que el món tenia entrebancs més difícils de superar que les pedres...
“Puede que esto de vivir
consista en disfrazarse de veleta y de girar
según qué viento…
Y de celebrar el triunfo
de las estrategias sobre la caducidad
del sentimiento…” AUTE
Les tardes de letargia, el mar als nostres peus, natura i muntanya per respirar els elements més preciats de la vida: llum, sol, immensitat, eternitat.
L’existència es torna indolent per assaborir aquells racons inexplorats, aturats, callats...
Com he explicat anteriorment en detall en altres articles, en la política gran part de la comunicació està optimitzada per arribar als receptors objectius de la manera més eficient possible. Això limita els discursos que els partits adopten com a eixos transversals de la seva campanya, i determina quins temes són més convenients per cada partit polític.
L’esquerra Espanyola, i...
Vivim en un moment que discrepar sembla un atac, però potser cal revisar menys els altres i més la nostra autoestima.
D’acord, no és correcte jutjar, ara bé, si constantment ens sentim jutjats i criticats per tot el que fem, potser ens convindria mirar més cap endins que cap a fora.
Vivim en una societat on sovint apuntem cap a fora...
Doncs sí, un altre cop ha arribat. L’estiu. Aquella època que tot l’any anhelem com si fos el premi final d’una cursa interminable. Ens hi aboquem amb il·lusió, cansats del ritme frenètic del segle XXI i guiats per una nostàlgia que ens fa creure, ingènuament, que qualsevol estiu passat va ser el millor de les nostres vides.
Només calen un...
Benvolguda Cristina,
Sé que no em correspon dir-te com has de ser feminista ni com has d’exercir el periodisme, però sincerament com a dona, com a feminista i com a ciutadana, crec que tinc tot el dret de qüestionar determinades pràctiques quan considero que poden fer més mal que bé. Et vull fer una reflexió des del respecte i la...
Hui, 19 d’agost, fa 115 anys que va nàixer mon pare a Paiporta, tot i que de seguida, amb els seus pares, va anar a viure a l’Alcúdia.
Amb motiu de la mort del mon pare el diumenge 3 de juny de 2012, les meues germanes i jo vam rebre uns telegrames del qui, aleshores, era president de la Generalitat...
El català, cosa de tots ens deia la Norma en aquell antic lema de la Generalitat de Catalunya quan jo era petit fa més de quaranta anys i ha anat així? Com estan les coses avui dia? Doncs ni de tots, ni de totes i cada vegada de menys gent sembla ser... Què en farem, del català? Sembla el...
El passat no és cap romanço, va esdevenir-se de debò i nosaltres hi vam ser. Es conjuga en pretèrit, però no es va acomplir en va; deixa petja, ens afaiçona personalment. Som el que hem viscut, som el que hem vist, el que hem escoltat i el que hem fet o deixat de fer. Com diu el títol d’una...
Entrar i moure’s per Barcelona s’ha convertit en un autèntic calvari. Rodalies ha desaparegut com a servei públic i molt sovint no hi ha més remei que fer ús del vehicle privat, normalment el cotxe. No sé qui ha tingut la idea de fer alhora desenes d’obres, des de fa anys. No comprenc aquesta obsessió compulsiva de canviar de...
