Deixeu-nos seguir el nostre camí, miserables!
Caldrà que, per ser alguna cosa més que el polític més ben valorat, prengui cura de la seva ànima
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
“El cervell és una màquina per a produir conclusions; si no pot arribar a concloure, és que està rovellat”.
Ai, del qui no tingui referents!
A La parellaque es petoneja sota l'escalano els importa que la gent els passi a tocar.Refreguen la seva innocència,el seu present.Ningú no gosa dir allò que tothom coneix:la seva història acabarà quan tanquin els institutsi arribi l'estiu, llavors,començarà el camí,llarg, profund i perenne, com una punyalada,del desamor,l’antic perfum de l’amor perdut.
Recordo un mes dabril de fa anys, havent arribat de bon matí en cotxe a Montserrat, la feliç trobada casual amb un suat i assedegat company descó
"Visquem bé i seran bons els temps, perquè nosaltres som els temps" (Agustí dHipona)
Aquesta història situa el Montseny al mapa vital de Jordi Pujol.
Al món, ni hi som, ni ens hi esperen
Opinions
HOMILIA 2011-01-23 diumenge III durant lany (Setmana per la unitat dels cristians)
Joaquim Vidal -
Lesperit sectari intenta fer creure que només un determinat grup és mitjancer exclusiu de la salvació i posseeix el monopoli de la Veritat