Balles amb les fulles dels arbres de la plaçacom un vent suau, com la teva veu.Aquesta és la cançó de la nina dels ulls de cirera.I quan els dies se t'amarin de tristesarecorda el nostre mar tranquil, que es bressola a la cala dels teus somnis, on les onades et portaran el meu record.
Els xacrosos matrimonis americans, les parelles empolainades dItàlia, els universitaris francesos en banda o les munions japoneses, ¿tenen clar que, en aterrar al Prat, arriben a la capital dun país amb una cultura pròpia i rica?
Amb la restauració de l’autonomia catalana, a principis dels anys vuitanta, tot estava per fer. S’havia de bastir un país, d’imaginar-lo i aixecar-lo alhora: des de la televisió nacional fins la policia, des de l’ensenyament en català fins a una Administració catalana, des de la configuració d’un model sanitari de cobertura pública propi fins ... tantes i tantes coses...
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis. Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús. Més informació a la Política de cookiesD'acord