Jo entenc que havem de començar a sentir-nos orgullosos désser catalans i de pensar i obrar com a tals, no ja solament davant de les estepes de la Manxa, sinó davant per davant de les més amples i espaioses avingudes de París i de Londres
En l´humil estudi hi havia de tot. El faristol sempre a punt amb partitures de música. Carpetes amb dibuixos al carbó de la mare, de l´àvia, de mi mateixa amb dues trenes, llibres, diaris i revistes perquè el pare era d´aquells que tot ho guardava.
Després duna situació demergència el camí de tornada a la normalitat sempre és el mateix. Acaba per no quedar ni la més mínima ombra de la catàstrofe als mitjans de comunicació.
No hem de tenir por de manifestar-nos com a creients i hem de donar testimoniatge, a plena llum, de lEvangeli i del concepte de persona humana que sen deriva.
La veracitat o la veritat no interessa. El que val sembla ser la modulació, la manipulació i el retoc de la veritat en funció dels interessos daquell qui governa.
