A La parellaque es petoneja sota l'escalano els importa que la gent els passi a tocar.Refreguen la seva innocència,el seu present.Ningú no gosa dir allò que tothom coneix:la seva història acabarà quan tanquin els institutsi arribi l'estiu, llavors,començarà el camí,llarg, profund i perenne, com una punyalada,del desamor,l’antic perfum de l’amor perdut.
Recordo un mes dabril de fa anys, havent arribat de bon matí en cotxe a Montserrat, la feliç trobada casual amb un suat i assedegat company descó
Lesperit sectari intenta fer creure que només un determinat grup és mitjancer exclusiu de la salvació i posseeix el monopoli de la Veritat
que hi ha partits que ja són dats i beneïts als dos minuts del xiulet del refli... però que això no treu que cal quedar-se fins al final
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
“Si mires una cosa nou-centes noranta-nou vegades, estàs perfectament fora de perill; si la mires per mil.lèsima vegada corres l’espantós risc...
