Retornat d’un viatge llampec, i espurnejant, a Anglaterra. Hom que es considera un mediterrani que aspira a britànic, no deixa d’intentar sentir-s’hi com a casa. I prou que en seria de seva, si no fos que li costa no enyorar els cels blaus i nets, la costa, els quatre pins i els males costums. Per a la resta, si...
Afrontar la crisi amb resiliència és quelcom que algú ens hauria d'ensenyar si no en tenim gaire.
Relaxem-nos i fruïm del millor Barça de la història, i posats a interpretar presagis no oblidem mai que la temporada perfecte no existeix
Necessitarem sobretot controls . Qui controlarà la cobdícia dels banquers i de les caixes? Qui controlarà la cobdícia dels estats? Qui controlarà la cobdícia dels homes?
El control dels polítics i de les seves polítiques i partits és potser la més elevada tasca que ens pertoca com a ciutadans, però el control dels polítics no és encara política.
Els criteris són sempre jeràrquics i abans de tenir criteri cal que disposis d'una jerarquia mental
Fet això, el golet del rampell, sels ha acabat tot largumentari, i refent-nos de lensurt en pocs minuts, no ha calgut més que lempat a peus de Touré
Però em reconeixereu que la reacció i els instruments de combat que ràpidament apareixen contrasten escandalosament amb la nostra reacció davant un problema més primari i habitual: la fam al tercer mon.
