Diuen que el Col·legi de vegades comet errades, però jo no ho crec. Sembla més aviat que la institució, com si d’un porc es tractés, tot ho aprofita.
Un dia qualsevol et lleves, vas a fer una revisió rutinària a la qual t'han obligat a la feina, et fan unes proves i et diuen que et moriràs d'aquí a sis mesos.
Arraulida en un racó de terra fosca,
veig la magnitud de tot l’univers,
i la petitesa de l’ésser que no escolta
i que voldria ensenyar-li en aquest vers.
És l'úter de la meva camada,
és el retorn a la terra estimada.
Espero veure't estelada,
de dia, de nit i de matinada.
