Calaix de sastre

Mans
Donem-nos les mans / és l'hora de l'alba. / Donem-nos les mans / que l'ombra se'n va. Tomàs Garcés Donem-nos les mans per fer venir l'alba. Donem-nos les mans que l'ombra que escanya no vol recular. O ve d'amagat com una malura damunt del sembrat o com la riera després de l'aiguat. Donem-nos les mans per no perdre l'ànima. Donem-nos les mans per no perdre el nostre país català. Si no el defensem amb clara fermesa, si tots...

Diuen que el Col·legi de vegades comet errades, però jo no ho crec. Sembla més aviat que la institució, com si d’un porc es tractés, tot ho aprofita.

Un dia qualsevol et lleves, vas a fer una revisió rutinària a la qual t'han obligat a la feina, et fan unes proves i et diuen que et moriràs d'aquí a sis mesos.

Arraulida en un racó de terra fosca,

veig la magnitud de tot l’univers,

i la petitesa de l’ésser que no escolta

i que voldria ensenyar-li en aquest vers.

És l'úter de la meva camada,

és el retorn a la terra estimada.

Espero veure't estelada,

de dia, de nit i de matinada.

Junts redreçarem nostre destí

No hi ha la ratlla que separa l’infinit

Quan cadascú tira per la seva banda..... quin sidral!

La vida és feta de moments d’encanteri

 

Ha nascut el Salvador, ha nascut un Déu infant!