Créiem que li havíem guanyat la partida a Google. Créiem que exercint el nostre dret a l'oblit no tornaríem a estar inclosos en les seues cerques. Però en el segle XX, David no li guanya a Goliat.
Fa cinc anys, allà pel 2014, vam aconseguir el dret a l'oblit gràcies a una sentència del...
A hores d'ara set persones estan en presó provisional per un suposat delicte de terrorisme. Dic suposat perquè hi ha secret de sumari i perquè no s'ha publicat quin era el material amb què aquestes persones pretenien "atemptar" algun lloc estratègic.
La branca penal del dret espanyol és des de 1978 molt garantista amb...
Que Instagram és la xarxa social de moda no ho dubta ningú. En tan sols dos anys ha aconseguit duplicar els seus usuaris, superant el gegant Twitter. Instagram és frescor, és immediatesa, és comunicació, i també és postureig.
Però sembla que l'afany pels «likes» no li acaba d'agradar al senyor Zuckerberg (amo de Facebook i ara també d'Instagram), de manera...
En els temps actuals de convulsió política (o caldria dir millor d'hiperactivitat judicial) fa una mica de vergonya aliena sentir polítics del més alt nivell parlar d'aquests dos conceptes que hem posat per títol amb un desconeixement que fa enrogir. O potser caldria dir amb un plantejament malintencionat. Llençar missatges com ara "el meu país (una altra qüestió!) o...
Que una exposició multimèdia d'un pintor de finals del segle XIX, sense incloure ni una sola obra original, sigui la més visitada del món em preocupa. Què esperem avui de l'art? On es va començar a desvirtuar l'experiència estètica? Volem conèixer el treball de l'artista o simplement que ens entretingui?
Roda per diferents espais expositius aquest projecte innovador que respon...
Que hi hagi versos que signifiquin una condició de possibilitat no és una llegenda. Que la poesia creï l’espai on imaginar circumstàncies per a propiciar una experiència ampliada, tampoc l’és. En aquest cas, el més adient ha estat el vers del poeta valencià Jaume Pérez Montaner, inclòs al llibre Fronteres (Bromera, 1993) que diu “I és fort qui pensa...
Vacances, dia 16. Dins el mar, mirant l’horitzó, intentava trobar sentit a l’estratègia evangèlica d’ERC quan he notat un cop al taló. He pensat que m’ho havia imaginat fins que he notat el segon cop. Les dues terrorífiques notes de la banda sonora de Jaws han començat a sonar.
M’he posat les ulleres de nedar que duia al coll i...
Quan no pots, no pots, no és que no vulguis sinó que simplement no pots gestionar la muntanya que et ve a sobre, el que vas ser i el que ets i, sobretot, el que no vas ser mai sense saber ben bé per què, i vas avall avall avall i t'arrossega com una allau i et deixes en...
Vacances, dia 11. A la platja, a un metre dels nostres peus, una adolescent parla pel mòbil amb sa mare. La intenta convèncer que anit no va beure i que només se li va posar malament un chupito. Les excuses d’aquesta generació no han evolucionat al nivell dels seus telèfons.
Per canviar de tema li explica que ha anat a...
La tele parla francès, l'aire condicionat parla el que parlaven Adam i Eva allà a l'Edèn i tu parles tots els idiomes que saps junts, fets una pilota, saltant de gramàtica en gramàtica i de complement en complement. Directes, indirectes, predicatius i règims verbals s'amunteguen entre els ulls i la llengua i sota el melic, i es transformen en...
