Ja heu penjat els peus a l'Instagram o encara no esteu de vacances?
Les vacances comencen el dia que ja no tens gaire clar si és dijous, divendres o dissabte.
No sé com s'ho feien els grans exploradors del s. XX per anar avançant per l'Àfrica i entretenir la canalla sense tàblets.
Em té el cor robat una falsa partició que no...
Vacances, dia 6. En el meu trajecte diari fins a la boia —tot l’exercici físic que em permeto— m’he creuat amb un llobarro. Nedava ben tranquil arran del fons de sorra uns tres metres sota meu. M’he capbussat per veure’l de prop i m’ha ignorat majestuosament.
Deu haver pensat que aquell cetaci maldestre i blanquinós —jo— no tenia ni la...
Vacances, dia 1. Fa una hora que intento llegir al balcó, la mateixa hora que porta bordant sense parar el gos del balcó del davant. En la penombra intueixo un quisso petit i rabiüt, d’aquells que borden per damunt de les seves possibilitats.
Ja sé que la culpa és dels seus amos —tret que siguin tots dos morts al menjador,...
Trenta anys de fer tombs sense rumb, d’anar perduda, d’omplir cada plat del bufet però deixar-los tots plens, de rebotar i rebotar contra les parets de la vida i fer-te blaus aquí i allà i que caigui tot i se’t desfacin els somnis finets que no has tingut temps de posar al forn perquè tot just comencen.
Trenta anys de...
Fent xivarri al galliner
ho vaig dir ben clar i planer:
fins i tot el més eximi
és el descendent d’un simi.
Als rucs, a savis concilis,
se’ls hi va alterar la bilis.
No els va fer ni gens de goig
i em van prendre tots per boig.
Tot parlant d’al·legories
-vés qui fa un món en set dies!-
vaig tenir encara sort
i no em van condemnar a mort.
L’origen...
Els seus pares ja veieren,
quan encara era menut,
que aquest fill tenia empenta
i seria molt pelut.
I com que amb ell no hi valien
cremes ni depiladors
la bona gent va posar-li
com a nom Guifré el Pilós.
Noi i terra es van fer grans,
el Pilós i els catalans.
I, com que érem tan panarres,
ens donà les quatre barres.
Valladolid li era estret
i desembarcà a Madrid,
i igual que el seu bigotet
és, en molts ordres, petit.
Tanta gent que l’aplaudia
el va inflar com un gripau
i ara tots els focs atia
posant guerra enlloc de pau.
L’home és massa curt de vista,
volent vendre’ns una trista
i arnada idea d’Espanya.
I, enlloc de ser un monument,
és, per a un grapat de gent,
una nosa que engavanya.
La Rosalia diu cumpleanys i tothom s'esvera! Parem l'orella...
La consellera de Cultura, Àngela Vilallonga, ha volgut venir a dir que "els poetes i els escriptors tenen dret a dir allò que volen dir com vulguin", remetent-se a l'Ars poetica d'Horaci. Afirma que no ens hem de preocupar, perquè la llengua és dinàmica, i una paraula que es diu avui...
Tots els camins duen a Roma. L'amor només es troba al final del laberint.
Demà, demà, demà. Imbècil. Potser t'agafa un infart abans d'acabar la pàgina.
Agafa'm el peu i marxem. Corrents no, volant, com sempre.
Quan estimis, obre l'ànima i tanca els ulls. La realitat és sempre pitjor que el núvol.
Desplega totes les teves armes: l'amor és una guerra que no...
Falcius XII estava preocupat. Com a becari de la UL (Universitat Lluciferiana) ajudava al Departament de Control d'Admissions, situat a la porta XXXIII del Gran Centre Satànic. El seu treball li agradava: per allà passava molta gent i la tasca era senzilla. A la seva jove edat de 350 anys, no podia queixar-se en absolut. De fet, coneixia diversos...
