Poema de David jou

Beat Angèlico, Florència

Quina fatiga aprendre el llenguatge dels humans,

«Déu vos salve, Maria»,

quina fatiga!

Com si la llum volgués alentir-se i en lloc de ser simultània

s’hagués d’aturar

i l’univers s’esberlés en racons inconnexos i foscos!

Quina fatiga!

 

Quants segles d’esforç per aprendre a frenar el pensament al seu

ritme,

a velar l’esplendor fins a fer-la prou suportable als seus ulls,

a esmicolar la paraula en bocins que els poguessin semblar

comprensibles,

«Déu vos salve, Maria».

 

Pitjor:

a mesura que anava atansant-m’hi, quant de dolor

m’anava envaint per sorpresa; aquells mots limitats,

aquella claror velada, aquell pensament lentíssim,

quin món configuraven, tan esquerp i al·lucinat!

 

«Plena sou de gràcia!»:

ah, que difícil omplir de gràcia un humà!:

sembla esglaiar-se’n, com si es veiés de cop i volta amb les mans

plenes de brases

i les hagués de deixar ràpidament, per no cremar-se,

i hagués d’ofegar amb aigua fins i tot el seu record de roentor.

 

Quina fatiga,

ser portador de tant d’esglai amb un pur balbuceig,

i quin temor de ser foragitat i malentès!

 

«Déu vos salve, Maria.»

Quins ulls em van mirar!:

semblava que tinguessin una inexhaurible reserva de frescor,

hi vaig començar a abocar tot el meu foc i no se n’esglaiaven,

semblaven alhora atònits i còmplices, torbats i juganers,

sorpresos i impacients,

acceptaven la meva realitat misteriosa en lloc de refutar-la com a

simple al·lucinació fantasmagòrica.

 

Oh, sí: «plena de gràcia!».

 

I el món inhàbil dels humans, per un instant, em semblà ple de

meravella.

 

Geòleg de formació, viu a Molins de Rei i es dedica a l'organització industrial. Durant un parell de lustres, als vespres i durant els caps de setmana, es dedicava a la política. En deixar la militància de partit ha militat en diverses iniciatives socials i populars. També s'ha atrevit a escriure i publicar un parell de llibres. Amb una colla d'amics va fundar l'Associació El Matí i actualment n'és el president.
Article anteriorNo en saben més
Article següentAnnunziata llegint