Els seus pares ja veieren,
quan encara era menut,
que aquest fill tenia empenta
i seria molt pelut.
I com que amb ell no hi valien
cremes ni depiladors
la bona gent va posar-li
com a nom Guifré el Pilós.
Noi i terra es van fer grans,
el Pilós i els catalans.
I, com que érem tan panarres,
ens donà les quatre barres.
Valladolid li era estret
i desembarcà a Madrid,
i igual que el seu bigotet
és, en molts ordres, petit.
Tanta gent que l’aplaudia
el va inflar com un gripau
i ara tots els focs atia
posant guerra enlloc de pau.
L’home és massa curt de vista,
volent vendre’ns una trista
i arnada idea d’Espanya.
I, enlloc de ser un monument,
és, per a un grapat de gent,
una nosa que engavanya.
La Rosalia diu cumpleanys i tothom s'esvera! Parem l'orella...
La consellera de Cultura, Àngela Vilallonga, ha volgut venir a dir que "els poetes i els escriptors tenen dret a dir allò que volen dir com vulguin", remetent-se a l'Ars poetica d'Horaci. Afirma que no ens hem de preocupar, perquè la llengua és dinàmica, i una paraula que es diu avui...
Tots els camins duen a Roma. L'amor només es troba al final del laberint.
Demà, demà, demà. Imbècil. Potser t'agafa un infart abans d'acabar la pàgina.
Agafa'm el peu i marxem. Corrents no, volant, com sempre.
Quan estimis, obre l'ànima i tanca els ulls. La realitat és sempre pitjor que el núvol.
Desplega totes les teves armes: l'amor és una guerra que no...
Falcius XII estava preocupat. Com a becari de la UL (Universitat Lluciferiana) ajudava al Departament de Control d'Admissions, situat a la porta XXXIII del Gran Centre Satànic. El seu treball li agradava: per allà passava molta gent i la tasca era senzilla. A la seva jove edat de 350 anys, no podia queixar-se en absolut. De fet, coneixia diversos...
Quan, en el meu anterior article a El Matí Digital, us explicava que nosaltres intentàvem fer xarxes culturals com aranyes que tiren fils buscant la seva ànima, em vaig deixar d’escriure com havia sortit aquest nom que defineix un dels grups d’escriptura i lectura que és la MOLSA. Va ser, també, fent una votació d’acròstics que el decidírem per...
Què fem després d'aquesta vilania?
Només portar pancartes i parlar?
Només menjar, dormir i treballar?
Només seguir el trot de cada dia?
Acceptarem el jou com bous mesells?
Els que després molts anys el patirien,
els fills, els néts i els que després vindrien
no ens ho perdonarien mai. Cap d'ells!
Tots els injustament empresonats
o en dur exili, lluny dels estimats,
tots es mereixen que ara els defensem!
Que...
Mateu-me aquest cuc, mateu-me aquest cuc,
que per dins se'm menja.
Que ho arrasa tot, que deixa picor,
que volta i passeja
del nas als talons, dels pits fins al cony
i al fons de l'estómac.
Que és als intestins i em desfà per dins.
Em vomitaria.
O ho cagaria tot, buidant-me d'un jo
que fa mal i crida.
Mateu-me aquest cuc, lliureu-me del puny
que estreny i m'ofega.
Feu fora el dolor de l'agitació
d'un...
El passat dilluns 20 de maig va aparèixer per primer cop al llistat de jocs recomanats per "Spiel des Jahres" (el premi de jocs de taula amb més prestigi del món) un joc d'àmbit nacional.
Es tracta de Sherlock: Q system, un joc de Josep Izquierdo i Martí Lucas, il·lustrat per Alba Aragón i editat per GDM Games (Francisco Gallego)....
No cal que ningú l'hi mani:
amb furor de repatani,
i amb tot de joc subterrani,
s'ha petat els nostres vots
el senyor Antonio Tajani.
No és d'acer, és de titani,
el seu rostre, i tant li fot.
Democràcia o succedani?
