Fa uns dies vaig sentir parlar a la televisió del risc de l’ús de cigarretes electròniques. A mi em sembla que hi ha un gran desconeixement sobre els problemes que poden comportar aquests dispositius, especialment sobre els adolescents, i, en general, sobre tota la població si es fan servir sovint i de manera regular. El risc per a menors i embarassades és molt gran. Aquesta ignorància fa que es facin servir com si fossin innocus.
El primer que cal considerar és que, tot i que molts líquids (e-líquids) que amb què es carreguen les cigarretes electròniques no contenen nicotina ni cap substància que generi addicció química, sí que es genera una dependència conductual. Es creen uns hàbits que no tenen a veure amb la presència de substàncies addictives, però sí que porten a l’ús de la cigarreta electrònica en moments i situacions determinades. L’ús es converteix en un hàbit condicionat per determinades associacions.
Amb tot, és evident que si els líquids contenen nicotina generaran addicció a la nicotina. És cert que alguns fumadors, per reduir el risc de càncer de pulmó o bufeta o per deshabituar-se del tabac, adopten aquests dispositius de manera “provisional” sense considerar altres riscos característics d’aquests dispositius electrònics. Pot ser una bona opció sempre que la solució no s’allargui massa. Molts fumadors creuen que mantenir la nicotina i eliminar altres substàncies del tabac redueix riscs. Cert, la cigarreta electrònica n’elimina alguns, però n’afegeix d’altres.
Els líquids que es fan servir són mescles de propilenglicol, glicerol i additius aromàtics i de sabors. A més, tot i que no sempre els declarin, ja que estan prohibits a molts llocs, poden contenir diacetil (butan-2-3-diona ) o acetil propionil (2,3-pentanodiona). El diacetil i l’acetil propionil poden ser tòxics per inhalació i s’han relacionat amb malalties pulmonars greus.
Els sabors i aromes que s’inclouen són molt diversos, hi ha centenars de compostos aromàtics, la majoria dels quals es fan servir com a additius alimentosos, que, tot i considerar-se segurs per a la ingesta oral, generalment no ho són si s’inhalen.
Els principals problemes no venen dels productes freds, el risc és que la majoria dels productes “segurs” que componen els líquids que es fan servir, quan s’escalfen a altes temperatures es transformen en altres substàncies gens saludables. A més, els vapors poden contenir metalls pesants, com ara plom, níquel i crom, derivats del dispositiu, especialment si aquest no és de bona qualitat.
El propilenglicol i la glicerina és consideren segurs per via oral i tòpica, però la inhalació reiterada a altes concentracions pot comportar problemes respiratoris. Això és així perquè el propilenglicol i el glicerol quan s’escalfen formen formaldehid, acetaldehid, acroleïna i hidroxiacetona.
Tot i que no produeix quitrà com el tabac, el vapor conté altres substàncies químiques irritants, com ara el diacetil, que s’ha relacionat amb malalties pulmonars com la bronquiolitis obliterant (“pulmó de crispetes”), inflamació i necrosi cel·lular en teixits pulmonars.
La conclusió que hauríem de treure d’aquest breu article és que acostumar-se a les cigarretes electròniques és perillós i que pot conduir a malalties pulmonars molts greus. No disposem prou història, però si sabem que els que treballen fent crispetes agafen bronquiolitis obliterant, per la inhalació del vapor dels additius, els mateixos que porten els e-líquids. Sabem també que quan hi vapors de formaldehid de mobles nous, cal deixar l’habitació ventilant-se o no inhalar els vapors. Els e-líquids deixen anar quantitats elevades de formaldehid. Producte a producte, sabem el dany que causen. D’aquí uns anys es podran fer estadístiques que demostraran amb escreix el que aquí comento.
Fumar això per esnobisme no té sentit.
